Els límits i el color dels mitjons
Abric, jaqueta del traje, arrecades, passador del cabell, braçalet i finalment les botes ... i el maleït detector encara pitava.
- Lleva cinturón? Se lo tiene que quitar – va proferir el Sr. policia, en un aire autoritari, amb aquella autoritat que prodiguen els que, a casa, normalment no pinten res.
- Doncs si, però està cosit als pantalons. Li sembla que em tregui els pantalons? - li contesto amb un somriure maliciós i sarcàtic.
- bueno, bueno, pongase tranquila, que esto lo hacemos por SU seguridad...
Així, amb els pantalons posats encara, passo de nou sota l'anella, em passen el “polo” detector, confirmen que és el cinturó, i em donen el visto bueno per recollir els meus bàrtols i sortir del mig del pas.
Ara, quan un es lleva al matí i ha de sortir corrent a buscar un avió a algun lloc, i sobretot si el viatge el fa acompanyat de clients o de companys del despatx, hi ha una nova tasca a fer. Un plus dins el ja de per si enravenat món de la combinació de camisa o samarreta amb pantalons, quines sabates i quin bolso hi queda bé i la sombra d'ulls millor fosca o clara, que cal atendre: el color i disseny dels mitjons que una es posi. Perquè clar, arribats a seguretat, quasi segur que, sense contemplacions ni juntificacions (segons estudis que confirmen que malgrat les aparences, la seguretat als aeroports no funciona), et faran treure les botes, i si no files prim, potser fins i tot els pantalons. Així que no es tracta de posar-se uns mitjons farcits de ratlles de colors vistosos (una llicència que em permeto quan m'he de vestir de feina, amb traje i maquillatge, com a petita reivindicació i acre de llibertat intima), ni amb forats al dit gros.
Un amic, el mateix que em va parlar sobre aquest estudi que diu que s'ha demostrat que la seguretat als aeroports només és de cares a la galeria però que en realitat no funciona, em parlava de “posar límits”. Un “límit”, d'acord al Gran Diccionari de la Llengua Catalana pot tenir 4 accepcions:
[1440; del ll. limes, limitis 'caminet entre camps; límit, frontera']
1 m Part extrema, punt, on termina un territori, una extensió qualsevol, un període de temps. Les Corberes marquen el límit septentrional dels Països Catalans. Han establert un límit d'edat per a presentar-se a l'examen.
2 fig 1 m Punt fins on és possible o lícit que arribi alguna cosa. Va lluitar fins al límit de les seves forces. Conec els meus límits. Dins els límits fixats per la llei. 2 adj inv Situació límit.
3 m ANÀL MAT Valor al qual una successió o bé una funció pot acostar-se més i més.
4 m FÍS Llindar màxim d'una magnitud física.
Es referia al límit figuratiu (2) ...
I no sé perquè m'hi vaig quedar pensant ... “posar límits”, “posa tu els límits”, ...només per arribar a la conclusió que no m'interessa aquesta paraula perquè em recorda als meus anys d'escola primària a l'Opus Dei (si, si, ja ho sé ...!!).
Per mi, els límits tenen una descripció que no surt al GREC i que seria “anar fins on el desig o la voluntat et porti en detriment de les convencionalitats, les normes i els acords escrits o sobreentesos” No vol dir això que pensi que un pot viure sense miraments, només conduit pel propi caprici, però si que crec que massa sovint, aquests “límits” que ens són sobrevintuts fan que perdem moments de la vida màgics, que posem fi a espais i temps preciosos que si no fos per les pors als “límits” gaudiríem amb més intensitat i amb més compromís, no només cap als altres sinó també vers nosaltres mateixos.
Per això, i reprenent el fil que iniciava aquest, potser, caòtic post passat el límit de les hores convencionals a les que un hauria d'escriure, d'haver-me insistit que em tragués el cinturó, m'hauria trets els pantalons, només per provar, o més ben dit, saccejar els límits del senyor policia.
El que em porta a pensar que, a partir d'ara, també hauria d'evitar posar-me roba interior “fora de límits”(??)
Posts
