1000 km a les rodes

Aviat farà un any que vaig estrenar bicicleta nova.



No en recordo la data exacta. Les dates se'm donen fatal, ni per bé ni per dolent mai aconsegueixo recordar-les i em fascina aquella gent que té converses de l'estil:

- em vaig comprar el primer cotxe el 17 d'abril del 1968 ..
ó
- el primer petó me'l va fer un xicot de la classe de 6è el dia 22 de juny del 1978, el darrer dia de classe d'aquell curs ...
ó
- em varen fer fora de la meva primera feina el dia 5 de setembre del 2000...

per comentar-ne només alguns exemples.

Com ho he sabut que farà un any? Doncs perquè recordo que em vaig cansar d'esperar que nevés prou per pujar a Cerdanya a fer snowboard; el que em va fer reflexionar sobre quina altra activitat podria fer que se li pogués comparar i que em vingués de gust.

El primer que vaig pensar del btt va ser que era cosa “d'homes”, i les primeres cerques que vaig fer per internet (foros), així m'ho varen confirmar.

Vaig topar amb btt Girona perquè és o bé la primera o bé una de les primeres que Google troba quan un entra “btt girona” al buscador; per raons òbvies i que deuen quedar ben clares al lector. Vaig deixar una nota al foro on deia que tot i que havia fet alguna sortideta en bici de muntanya, no en tenia experiència però que cercava un grup per sortir els caps de setmana. La resposta no es va fer esperar i, el ara ja nostrat Josep Ma, va contestar amb la promptesa de lletra que el caracteritza, tot dient que, cap problema, que ells no anaven a “saco”, que ho provés un dia, a veure què em semblava ...Ahh!! i que hi havia una noia!! Ves tu!! La Susan!

Així que amb una bici que ma mare havia comprat feia moooolts anys i que havia dormit empolsegada durant molt temps, vaig aparèixer a la benzinera del Parc Central (una data que per descomptat no recordo), i vaig fer una primera sortida que em va semblar extenuant.

Però el que tinc, per bé i per mal, com de nou, qui em criticava el procedir i que vaig esmentar en el darrer post (és ben bé que no li deixo de donar protagonisme) em deia de nou aquesta setmana, jo vaig a fons fins al final, amb el que sigui. És una virtut i també, com deia ella, un defecte alhora perquè de vegades no me n'adono i arrossego qualsevol cosa que se'm posi pel camí. Què hi farem? ... la perfecció – diuen – no existeix i ens hem d'acomodar a viure amb el que ens ha tocat en el pack.

La sortida em va agradar malgrat el patimet, o un moment, deixeu que refrasegi la frase (existeix aquest verb?) ... Em va agradar potser precisament pel patiment (que curiosament allibera endorfines i adrenalina) ... i vaig seguir anant a les sortides.

No vaig trigar massa a descobrir que “necessitava imperiosament” una nova bicicleta comme il faut (Un altre defecte que tinc, sóc capriciosa i no me n'amago) Així que, després de preguntar on s'havia d'anar i què s'havia de comprar, em vaig dirigir cap a Can Basolí i en Joan (ara el meu mecànic preferit), em va ensenyar la bici més maca que havia vist mai. La meva bici!! jaja!! No era la millor, però era suficient pel que jo necessitava (ara ja començo a pensar que doble suspensió estaria mooolt moooolt millor ..)

La vaig estrenar el dia abans d'una sortida a l'Escala. Una llegendària d'aquelles que ara, els que no venen mai (ei! que la majoria, els pobres, s'entrenen per una marató i s'incorporen a partir de no sé quin dia d'abril, diuen que hem de repetir.

Era el mes de maig. Acabo de fer una cerca al meu Gmail i he trobat un missatge de convocatòria d'aquella sortida. Per això ho sé.

Pel que, ho sento, m'he enrotllat una mica per arribar a dir només que aviat farà un anyet que vaig estrenar bicicleta (aii!! el temps vola!)

Doncs bé, com explica a la crònica del diumenge passat en Josep Ma i que podeu llegir, com sempre, a Beteterus Sense Fronteres i veure'n les fotos (de nous gentilesa d'en Lluís), a mitja pujada, en un indret on, diuen, ens havíem perdut (jo no ho vaig notar perquè quasi mai sé on sóc ;O), el comptador va girar a 1000 km!!

1000km doncs en nou mesos als que cal descomptar tres que vaig ser fora a Àfrica, el que ens dóna 1000 km en sis mesos, és a dir, un promig de 166,6666666km mensuals. Tenint en compte que normalment sortim un dia a la setmana (be, ara 2 i aquesta ja anem per 3), ens dóna 41,5 km per sortida. Uhhmmm. Bé, no? No és molt però no està malament per un primer any.

En fi. Us deixo amb la crònica i les fotos i jo me'n vaig a dormir que demà vull fer la quarta de la setmana pujant a St Miquel ... i és que ens han picat amb pujar a Rocacorba (per una nova ruta) i no tinc la més mínima intenció que els “nois”, em deixin enrere!!

Petó

Mun

Gràcies a la Blanca vaig descobrir fa un parell de dies Ecoogler, un nou bucador basat en la tecnologia de Google, però que té una particularitat, diguem que particular: té com a objectiu fer front a la deforestació que pateixen els nostres boscos.

La idea és que per cada cerca que es faci, es dóna una fulla per a repoblar boscos. La donació és simbòlica, per descomptat, però per cada milió de fulles donades, es farà una donació d'arbres a l'associació Aquaverde, per a participar en un projecte de reforestació de l'Amozones, i també d'altres boscos del món.

Ella em va demanar que ho fes córrer, que era una causa bona i que tothom ho havia de saber; i a mi no se m'ha acudit altra cosa que penjar-ho a cosMUNologia, sempre amb l'esperança que sigueu moooolts els que em llegiu.

Vinga, ja trigueu! poseu Ecoogler com a pàgina d'inici d'internet i a fer cerques per un tubo!! que hi ha encara molt verd a recuperar!!

Muá!
Mun

English Version

Check this out people!!

Ecoogler

Every time you do a search using this page, a leaf is given (simbolically of course) to reforest the Amazonia.

Una bici, un plàtan i tira milles!!

Hi va haver un moment en que us explicava les sortides en btt que fèiem; però ho vaig deixar de fer perquè algú va començar a escriure les cròniques molt millor que jo i, sobretot, amb molta més eficiència i diligència (el company Josep Ma). Des del seu blog Beteterus Sense Fronteres, i amb el suport incondicional d'en Lluís que és el fotògraf oficial de cada diumenge, la resta gaudim d'una bona estona de lectura recordant la sortida que varem, o no varem fer.

A partir d'avui, i a tall de propaganda gratuïta (Josep Ma, ja miraré com m'ho cobro), us aniré linkant els posts de cada sortida a cosMUNologia, de manera que pugueu seguir les nostres aventures i desventures.

Ei! que ens ho passem dallò més bé nosaltres. Una bici, un plàtan i tira milles!!

El darrer diumenge, va tocar un Atac al cor de les Gavarres.

No us perdeu les fotos!

Aviat més!

Mun

Des del meu silenci / From my silence

Darrerament no actualitzo massa el blog, i no és pas perquè no en tingui ganes ni no tingui res a dir; és senzillament perquè no trobo el temps. No em queixo perquè m'ho passo molt bé i el que faig m'agrada molt, malgrat és cert que a banda de treballar (anant amunt i avall tot el dia) i anar en bici (el meu gran vici ara), poca cosa més faig.

Darrerament també he notat que em truca menys gent potser pel mateix motiu, i també potser perquè sovint trigo moltíssim a tornar les trucades i els emails personals que requereixen de respostes llargues i elaborades descansen durant molt de temps a la bústia d'entrada del Gmail. De nou, no és que no en tingui ganes, que no valori l'amistat o que passi de tot i només vagi a la meva, del que no fa massa dies algú em va acusar; és que no trobo el moment de fer-ho “bé” o com jo voldria, i en el seu defecte, no ho faig, que sembla encara pitjor.

Però tampoc em queixo, diuen que tothom sembra el que recull i procuro mantenir les relacions, si bé potser, amb gent que no són les que freqüento més quotidianament, una mica més fugisserament, sense oblidar-les malgrat ho sembli. I entenc que qui em coneix, ho sap o intueix que ara “això és el que em toca”, i que no me n'he oblidat (bé, d'alguns clarament si, però és només perquè s'ho han guanyat a pols!)

Amb això, un breu per dir que, encara sóc aquí i que, des del silenci, tinc moltes, moltes coses a dir ;O)

Mun

English Version

Lately I don't really do a good job keeping my blog updated. Believe me, it's not a lack of will or a lack of things to communicate, it's merely and solely because I can't find the time to sit down calmly and let my words flow.

I don't complain, I am having a great time doing what I do even though it's true that besides working (moving around most of the time) and biking (my big vice now), I don't do much else.

Lately, I've also noticed that people stopped calling me, maybe simply for the basic fact that it takes me ages to reply to calls and that emails that require long and elaborated answers sit on my Gmail account for weeks on end before I manage to write, still then, a very simple reply. Again, it's not a lack of appreciation or a lack of steam and will to communicate to them, or that I only care about myself like recently someone accused me of. I can't find the right moment to do it right or with the "quality" I would like to provide to them from me.

All together though, I am not complaining here, as I know I am doing my best now and also that besides the limitation I feel I am facing at the moment, I try to continue my relationships with people with whom I don't have a frequent contact, at least beating there. I am most certain that they will understand this is the time for me to do what I am doing now, and I am still learning to cope, and also that I haven't forgotten them (ok, some of them yes, but only because they worked pretty hard to get it and I wasn't going to deceive them!!)

So, all this to say I am still around and that from my present silence, I've got lots to say (still!!)

Mun