1000 km a les rodes

Aviat farà un any que vaig estrenar bicicleta nova.



No en recordo la data exacta. Les dates se'm donen fatal, ni per bé ni per dolent mai aconsegueixo recordar-les i em fascina aquella gent que té converses de l'estil:

- em vaig comprar el primer cotxe el 17 d'abril del 1968 ..
ó
- el primer petó me'l va fer un xicot de la classe de 6è el dia 22 de juny del 1978, el darrer dia de classe d'aquell curs ...
ó
- em varen fer fora de la meva primera feina el dia 5 de setembre del 2000...

per comentar-ne només alguns exemples.

Com ho he sabut que farà un any? Doncs perquè recordo que em vaig cansar d'esperar que nevés prou per pujar a Cerdanya a fer snowboard; el que em va fer reflexionar sobre quina altra activitat podria fer que se li pogués comparar i que em vingués de gust.

El primer que vaig pensar del btt va ser que era cosa “d'homes”, i les primeres cerques que vaig fer per internet (foros), així m'ho varen confirmar.

Vaig topar amb btt Girona perquè és o bé la primera o bé una de les primeres que Google troba quan un entra “btt girona” al buscador; per raons òbvies i que deuen quedar ben clares al lector. Vaig deixar una nota al foro on deia que tot i que havia fet alguna sortideta en bici de muntanya, no en tenia experiència però que cercava un grup per sortir els caps de setmana. La resposta no es va fer esperar i, el ara ja nostrat Josep Ma, va contestar amb la promptesa de lletra que el caracteritza, tot dient que, cap problema, que ells no anaven a “saco”, que ho provés un dia, a veure què em semblava ...Ahh!! i que hi havia una noia!! Ves tu!! La Susan!

Així que amb una bici que ma mare havia comprat feia moooolts anys i que havia dormit empolsegada durant molt temps, vaig aparèixer a la benzinera del Parc Central (una data que per descomptat no recordo), i vaig fer una primera sortida que em va semblar extenuant.

Però el que tinc, per bé i per mal, com de nou, qui em criticava el procedir i que vaig esmentar en el darrer post (és ben bé que no li deixo de donar protagonisme) em deia de nou aquesta setmana, jo vaig a fons fins al final, amb el que sigui. És una virtut i també, com deia ella, un defecte alhora perquè de vegades no me n'adono i arrossego qualsevol cosa que se'm posi pel camí. Què hi farem? ... la perfecció – diuen – no existeix i ens hem d'acomodar a viure amb el que ens ha tocat en el pack.

La sortida em va agradar malgrat el patimet, o un moment, deixeu que refrasegi la frase (existeix aquest verb?) ... Em va agradar potser precisament pel patiment (que curiosament allibera endorfines i adrenalina) ... i vaig seguir anant a les sortides.

No vaig trigar massa a descobrir que “necessitava imperiosament” una nova bicicleta comme il faut (Un altre defecte que tinc, sóc capriciosa i no me n'amago) Així que, després de preguntar on s'havia d'anar i què s'havia de comprar, em vaig dirigir cap a Can Basolí i en Joan (ara el meu mecànic preferit), em va ensenyar la bici més maca que havia vist mai. La meva bici!! jaja!! No era la millor, però era suficient pel que jo necessitava (ara ja començo a pensar que doble suspensió estaria mooolt moooolt millor ..)

La vaig estrenar el dia abans d'una sortida a l'Escala. Una llegendària d'aquelles que ara, els que no venen mai (ei! que la majoria, els pobres, s'entrenen per una marató i s'incorporen a partir de no sé quin dia d'abril, diuen que hem de repetir.

Era el mes de maig. Acabo de fer una cerca al meu Gmail i he trobat un missatge de convocatòria d'aquella sortida. Per això ho sé.

Pel que, ho sento, m'he enrotllat una mica per arribar a dir només que aviat farà un anyet que vaig estrenar bicicleta (aii!! el temps vola!)

Doncs bé, com explica a la crònica del diumenge passat en Josep Ma i que podeu llegir, com sempre, a Beteterus Sense Fronteres i veure'n les fotos (de nous gentilesa d'en Lluís), a mitja pujada, en un indret on, diuen, ens havíem perdut (jo no ho vaig notar perquè quasi mai sé on sóc ;O), el comptador va girar a 1000 km!!

1000km doncs en nou mesos als que cal descomptar tres que vaig ser fora a Àfrica, el que ens dóna 1000 km en sis mesos, és a dir, un promig de 166,6666666km mensuals. Tenint en compte que normalment sortim un dia a la setmana (be, ara 2 i aquesta ja anem per 3), ens dóna 41,5 km per sortida. Uhhmmm. Bé, no? No és molt però no està malament per un primer any.

En fi. Us deixo amb la crònica i les fotos i jo me'n vaig a dormir que demà vull fer la quarta de la setmana pujant a St Miquel ... i és que ens han picat amb pujar a Rocacorba (per una nova ruta) i no tinc la més mínima intenció que els “nois”, em deixin enrere!!

Petó

Mun