una Piscina de Riures ...

Després de molts dies trenco el meu silenci per començar, com fan sovint els llibres – clar que alguns ho fan al revés – pels agraïments. Sincerament, gràcies a tots, molt especialment als que vareu “currar” perquè tot sortís bé, encarregant-vos de certes coses com trobar taules i contenidors (Sergi), portar i muntar un fabulós equip de música (Lluís), pujar gel i assegurar-vos que no faltarien cerveses (Gonçal), portant sorra de platja i bidons per fer cendrers (Chris), comprant globus, serpentines i espelmes i tenir la santa paciència i l'esma de marcant la ruta amb globus de dalt a baix (Jeiem), i un llarg etc. Més especialment encara als nostres amfitrions, en Chuss i la Fina, doncs sense la seva generositat no hi hauria hagut una festa del nivell de la que varem tenir, en una magnífica casa en una ubicació privilegiada i amb unes vistes inigualables ...

També als que vareu venir per compartir una estona amb mi, vareu estar tots senzillament genials. “Una piscina de riures” és com titularia jo la festa si l'hi hagués de posar nom ...

Dit això!

Tot va començar un dissabte a la tarda on poc a poc, un cop muntat el “tinglado” pel core team ... i malgrat les baixes – moltes! - de darrera hora avisades i sense avisar, (no comments!), la gent va anar fent camí fins dalt la muntanya del Masnou. Jo diria que en moments “pic” deuríem fregar els 40, però el lloc era tan gran que, la veritat, no s'hi notava que érem tants!

Amb la gent anava arribant el menjar, i les taules, degudament marcades amb indicacions: “aquí els primers”, “aquí els segons”, “aquí les postres”, “agafa només un got, un plat i un cobert i recicla'l”, etc .... començaven a trencar el blanc espectral de les estovalles de paper del Mercadona, a favor de plates i plates de tota mena de menjar suculent ... Els contenidors de begudes, a vessar de gel, començaven a regalimar per les voreres de tantes ampolles i llaunes que els farcien, al temps que la música, encara chill out per anar fent ambient, ressonava per damunt el fregar de les serpentines que tallaven l'aire fresc de dalt la muntanya. La piscina, amb les llums enceses, desbordava color i com bombolles enormes pujades a la superfície, hi brillaven tibants i presumits les desenes de globus de mil colors i el mega-matalas que més endavant faria la delícia de tants ...

Tot a punt!! aiiii!! comencen a caure regals i regalets!! siiii!! ostres, ostres!! Les nenes del despatx em regalen un vol en parapent i ma mare, que també s'ha unit a la festa fa cara de pomes agres!! El què faltava!! Jo encantada. Quan és que em tiro d'un penya-segat, doncs??

De sobte algú canvia la música i el chill out dóna pas al “Please don't stop the music” de Rihana ... i ja la tenim liada!! ... de la “plaça” de menjars passem a la “sala de ball”, que en aquest cas és la gespa al costat de la piscina. Amb els peus nus, com marcava el protocol de la nit – cosa que, siguem sinceres!!, ens va estalviar molts mals de caps a les dones!! - es destapen les primeres ampolles de cava i al ritme d'un “I'm so excited” ... ja no hi ha qui ens pari.

Encara arriba gent, els que s'han perdut, els que venen de Barcelona i deuen haver passat per Tarragona i després per Vielha si un intenta calcular què han fet per justificar el retard – ohhh, ohhh, sorry Laureta!! - ... i encara hi ha gent que menja, i gent que parla, i la majoria que ballem.

Els més matiners comencen a retirar ...

Fa estona que miro la piscina i que m'aguanto. Però Splash!!! ja no em puc aguantar més, així que aprofitant que el cosinet Albert – que ei!! em va regalar un quadre d'un dibuix seu preciós que ja penja del meu menjador! - està prop de l'aigua, m'hi llanço a sobre i amb l'ímpetu que genero, tots dos hi anem directe – i vestits, és clar! - i me n'adono que està més calenta del que esperava i em fa sentit bé. Quina calor després de tan ballar!! El temps just a sortir de l'aigua i ja m'està empenyent a sota: c!!-ulla!! aii!! què fas??? Riures i flashos. Em sento com una super-star!!

Ara que ja anem molls comença la ronda. Els més conservadors ja han fet la retirada i veient a venir el que els espera, s'intenten amagar a la zona “plaça de menjars” ... I a nosaltres ja no es ve d'aquí. Persecussions i emboscades ... A qui tirem ara?? En Lluís, l'altre cosinet, que ja s'ho veu a venir, apareix en banyador. Li ha faltat temps per anar-se a canviar al moooolt p.!! Però igualment va a l'aigua, i l'Albert i jo tornem a l'aigua pràcticament amb cada persona que hi tirem, igual que cada persona que ja va molla tira a algú altre i ... vaja!! en breu tothom va moll, tothom es parteix de riure i els que encara no els ha tirat ningú ja es tiren directament solets!

Salts d'estil sobre el matalàs, a veure qui salta més alt, més lluny, amb més glamour ... reportatge fotogràfic under-water i demés segueixen al ritme de la música .. que eps!! que no és Abba això que sona ara?? tots fora de l'aigua i a ballar: Bonney M, Village People, Rafaela Carrá, ...fins que ja no ens queda un gram de glucosa a la sang.

I els que no són tan matiners però encara són matiners ... continuen retirant ... i quedem els incombustibles.

Passarel.la de models a la gespa per parelles. Qui serà Mister i Miss Samarreta Mullada??

Alguns es retiren a dormir a les tumbones, embolcallats dins els seus sacs de dormir, altres troben un llit ... i quedem els incombustibles.

I hi ha un moment en que sembla que ens adormim. No!!! És una paradeta per menjar una mica i recuperar l'alè. I en Lluís diu que ja no aixequem la festa, i jo dic que si. I sona Estopa i la “raja de tu falda”, i tornem a la pista i ballem els incombustibles.

Quasi despunta la llum i la Fina es preocupa pel benestar dels veïns ...i algú baixa la música, i algú la torna a pujar ... i segueixen ballant els incombustibles.

Abans que faci clar fem el repartiment dels pocs llits que queden i caiem abatuts. Se comencen a sentir els primer ocellets a les branques del pins propers ...

A la meva habitació som 5. En Lluís i 4 noies. I és que a la meva família som així d'espavilats, ves!! I al matí el primer que sento és un cop de porta i algú que em salta a sobre mullat. En Sergi!! que havia anat a retirar-se a la seva furgo a l'hora dels pollets i ja estava actiu i amb ganes de gresca!!

Diu que ha fet cafè!!! uhhhh!!! De sobte tothom l'estima una miqueta més ....

A les taules hi queden les restes de menjar de la nit anterior i tothom arreplega el que pot i ho fa baixar a cop de cafè ben fort.

De nou, entre tots, i abans que els amfitrions es despertin, retornem la casa a la normalitat. Recollim escombraries, omplim contenidors, desmuntem les taules, pleguem les tumbones, reguem el terra amb aigua per treure l'enganxifor ... i, és clar, a la piscina.

Sobre l'hora de dinar decidim que ja és el moment que la Fina i en Chuss recuperin la seva casa i la seva tranquil.litat, així que marxem amb la gresca a una altra festa.

Anem a la platja? Anem a dinar? Anem a Montjuïc a la piscina? ... uhhmmm!! Com que encara ens queden forces per recuperar, i alguns que encara van amb ulleres de sol, altres que ja s'han torrat de bon matí, decidim anar a l'Escon de Llambilles a dinar una – és clar!! - pa-e-lla!!!

Amb les nenes i els nens als gronxadors, al voltant de les 5 de la tarda, unes 24h després de l'inici de tot plegat, donem per closa la festa i ens n'anem a casa.

Aquí un petit -ejem!! - reportatge gràfic d'allò que es pot mostrar.

De nou, gràcies a tots!!

Muah!!!!
Mun