El meu primer solo davant una roda rebentada / My first solo with a flat tyre

Some pics of the momentum here

Potser us semblarà una fita que no mereix un titular al blog, però, sincerament, jo penso que si.

Aquest pont de maig, que desafortunadament ens ha fet un temps increïble (llegeixi's no ha caigut una gota!), jo l'he aprofitat per fer una mica de feina i per sortir a rodar.

Ahir varen caure unes “pomeres” (per a la descripció de la ruta us remeto a Beteterus SF), amb en Toti, que davant la panoràmica que “m'havien deixat sola”, va ser prou amable com per oferir-se a acompanyar-me a fer una sortida ràpida al migdia.

I ves! varem tenir tanta sort que just quan jo li havia comentat que el meu problema a sortir sola no era altre que no veia clar, en cas de punxar, si seria capaç de canviar la roda jo soleta, pum! va ell i punxa. Els guionistes!! Així que em vaig oferir voluntària de mecànic, sense acceptar ajut més enllà del guiat en paraules. I olé!! vaig canviar la roda jo soleta!!

Mil gràcies Toti!! Quan varem llançar la proposta al google group que algú ens fes una sessió de mecànica de la bici, entre el col.lectiu masculí que tan protesta que les dones no sabem ni volem, ni tan sols, canviar una roda, només hi va haver una resposta a la crida “qui s'anima a donar-nos un curset?”, va ser d'en Miquel, i va ser per dir “jo no!!”.

O sigui que ara ja sóc autònoma i puc anar pels boscos sense haver de demanar si us plau a un home (que són els que by default saben canviar rodes), que m'acompanyi. Yes!!

Tanco el pont doncs amb dos St.Miquels (un per Can Max i l'altre pel dret) i unes pomeres. Cap queixa ... seguirem sumant quilòmetres cap amunt fins que fem Rocacorba d'una tirada ;O)

Ah!! En Toti va aprofitar per fer algunes instantànies del momentum.