Crònica de 7 dies @ Meetic

El dia que ma mare ens va demanar a mi i a la Mayte que l’apuntéssim al Meetic va ser el dia que em vaig acabar de convèncer que jo també ho havia de provar ...

I és que no em digueu que els temps no han canviat. Abans les mares renyaven a les filles perquè sortien amb nois “desconeguts”, ara elles s’apunten a pàgines web pseudo-mercats de la carn, i per si fos poc, els acabes escrivint tu el perfil del que podria acabar essent el teu futur pare-adoptiu. Clar que, ara que ho penso, és tot un detall poder participar en l’elecció de les qualitats que el farien un possible bon candidat.

Dit això, i seguint la màxima aquella que surt en negreta i de forma permanent al meu blog, és a dir, provar-ho tot, ni que sigui una vegada, avui fa una setmana em vaig donar d’alta.

El primer dia va ser espectacular, me’l vaig passar mirant perfils i rient per les coses que llegia. Sens dubte, el millor, el d’un tiu de Figueres que deia “me maravilla que siendo ateo vea cada dia a Dios cuando me afeito por la mañana ....” No me'n vaig poder estar i li vaig haver d’enviar un email felicitant-lo per haver-me fet riure a cor que vols ... quin crack, i el tema continuava llarg, llarg, explicant què meravellós que era tot ell i quina sort que tindria la dona que l’enxampés. Acabava afirmant que desitjava que “ganara la mejor!!”.

I bé, val a dir que si hi ha elements d’un calibre indescriptible, personatges de totes mides i colors, ciència i religió, de tan en tan també trobes personatges que semblen interessant, i seriosament, alguns tius molt guapos!!

Aquí l’estadística del meu perfil al llarg de 7 dies:
Nombre de visites: 340 (que dóna una mitja de 48,57 visites al meu perfil per dia)
Nombre de “fechazos”: 189 (el que si relacionem amb el nombre de visites, ens dóna que un 55,58% de les visites han acabat derivant en un "felchazo")
Emails rebuts: 20 (el més patètic el que portava com a títol "Hello pretty!!")

Des de Perú fins a Salt, passant per Alacant, Chile, Canadà, Estats Units, Turquia, Marroc, El Cairo, Euskadi, Valladolid, Barcelona, Melilla, entre altres, els “fechazos” (“enamorament sobtat” en català, però és que realment té poc glamour dir-ho així ...), han estat d’homes d’entre 26 i 57 anys, de tota raça i condició.

El que només em fa concloure que, o estem tots molt desesperats, o com diuen ... “el amor es ciego”, o “there’s no mountain high enough” ... o moltes més d’aquestes xurrades que tan bé descrivia la Lucia Etxevarria al seu llibre “Yo ya no sufro por amor”, quan parlava de com d’empardalats estem tots en aquest tema, i com els mitjans i la societat, al final, és qui ens diu com ens hem de sentir.

Ara us preguntareu quins són els valors de l’estadística inversa, és a dir, quants perfils he visitat, quatsn flechazos he enviat, etc ... Jajaja!! Doncs no ho sabreu, només us diré que he contestat només a dos emails, un a la rèplica del fantàstic Déu que es veu al mirall cada dia, i l’altra a un “somnia-truites” amb magnífics ulls de gat a qui de moment no m’he pogut resistir ...

Tot plegat ha estat divertit però ja n’he tingut prou ... així que, experiència viscuda, i em dono de baixa.

Fins a la propera!!!