Quan la independència depèn dels efectes futurs del canvi climàtic

Aprofitant que fa dos dies seguits que sóc a casa, cosa que s'agraeix entre l'anar i venir constant que caracteritza el meu present laboral, miro el telenotícies migdia.

M'ha sobtat avui saber que el que per a bona part del món seria un efecte negatiu, per no dir catastròfic, per una petita comunitat d'inuits (altrament dit, esquimals, terme que porta conotacions despectives) que habiten l'illa de Groenlàndia, podria representar la Independència.

En les eleccions que es varen celebrar ahir es votava l’acord subscrit amb Dinamarca al juliol que amplia notablement les competències de la considerada major illa del món i que obriria la via per a la independència total d’aquest territori si així ho decideixen els seus habitants.

I bé, un 75% de la gent que va votar va votar que si!! ...

Això que pels que compartim il·lusions de desfer-nos de països que han usurpat la nostra identitat i que, a més, ens buiden la butxaca, és en ell mateix motiu de joia.

Però el tema no acaba aquí. Groenlàndia té una forta dependència econòmica de Dinamarca, i només en el cas que fora capaç de poder explotar els seus recursos petroliers, que jauen ara sota les gruixudes capes de gel que conformen l'illa, podria permetre's aquest "luxe". Paradoxalment això només seria possible si els efectes del canvi climàtic seguissin les previsions i l'escalfament global acabés fonent part d'aquest gel, de manera que el petroli, és a dir, la Independència de Groenlàndia, fora assequible per a la seva posada en valor.

Dura controvèrsia... Si jo fos inuit de Groenlàndia, realment no sabria què voler ...