Carta al Director - Ara, les constants negligències de RENFE són responsabilitat nostra

Carta enviada ahir a la Vanguàrdia, El Punt i el Diari de Girona.


Fa aproximadament un mes que les màquines de picar bitllets de tren a l'estació de RENFE de Girona no funcionen bé. No passa en tots els casos però en alguns bitllets, com és el cas del meu darrer bono tren, no reconeixen l'órígen, pel que no et deixa marcar –lo.

Fins al dia d'avui, els revisors que m'he anat trobant em marcaven el bitllet manualment, reconeixent que és un problema de la companyia; però avui m'he trobat un Sr. Revisor que deu ser fill del jefe, amant de la dona del jefe o tenir accions a la companyia. M'ha dit que ell, el bitllet no me'l marcaria, que és la meva responsabilitat que el bitllet estigui marcat i que si les màquines no funcionen (repeteixo, fa més d'un mes que aquest problema perdura sense que hi posin solució), el que he de fer és arribar abans a l'estació i passar per les taquilles a que me'l segellin. De tots els usuaris i sofridors de les mancances, negligències i demés misèries de RENFE, que entre altres coses fa que els que anem a Barcelona sovint per feina, per regla general arribem tard, és sabut que les cues a les taquilles són indigeribles (n'hi ha 3, però 2 normalment estan tancades perquè els treballadors estan esmorzant, fumant o fent-la petar, mentre la cua no avança ..) i que ja ens llevem prou aviat com per a més a més haver de preveure en el nostre propi temps personal les incidències de les maquinetes de l'estació i el seu nefast servei de manteniment, per no dir l'estupidesa d'alguns dels revisors frustrats que expressen el seu poder fàctic dalt la màquina de tren on poca cosa hi pots fer.

Com que m'he negat a pagar un nou bitllet a preu individual i també a donar-li el meu DNI perquè em fes una denuncia, al.legant que el meu bono-tren era vigent i que la disfunció de les seves infraestructures era cosa seva, ha aprofitat que tenia el meu bono-tren a la mà per confiscar-me'l (covard!), amb tots els viatges que hi quedaven, pagats més que del cert massa cars malgrat ser un abonament, pel patètic servei i tracte que rebem d'aquesta obsoleta companyia de transport. I a mi em fa riure cada matí quan escolto a la radio la seva publicitat del tot-en-sonvirtuds de l'AVE, per la que es deu gastar una ridícula quantitat de diners en promocionar la puntualitat dels seus trens d'alta velocitat, quan els usuaris proletaris del tren que uneix dues capitals de la importància de Girona i Barcelona, on un gran nombre de persones ens desplacem diàriament a treballar, continuem gaudint, per no dir patint, sofrint o defallint, d'un servei propi d'un país en vies de desenvolupament.

Senyors responsables de la RENFE, de cares a Europa i al món, i per continuar en el carro imparable del desenvolupament (si, ja, és diu el tren del desenvolupament, però a aquest país de pandereta anem encara en carro), queda molt bonic tenir alta velocitat, però el que de veritat necessitem són serveis per els usuaris freqüents i majoritaris de qualitat, segurs i fiables, no trens d'alta velocitat que cobreixen només una minsa part del territori, i que serveixen per donar servei a quatre privilegiats a qui els paga el desplaçament l'empresa.

Si vull recuperar el meu bono-tren he de passar per atenció al client, pagar una multa de 30€ (l'abonament en total i per 10 viatges en val 51€), i me'l tornaran.

El que vostè potser no s'ha fixat, Sr. Revisor, és que al meu bono-tren hi quedava només un viatge, pel que sap què li dic: que ja se'l pot quedar!

Malgrat el tren s'ha omplert de gent des que hem sortit de Girona, molta gent a qui cal comprovar si diligentment han fet la seva tasca de bon viatger i han segellat els seus bitllets, a les màquines o passant per taquilla, el Sr. Revisor no ha tornat a passar. I se m'acut dues hipòtesis: o bé per avui ja ha treballat massa recorrent el tren una vegada de bon matí i posant-me una multa a mi, o bé no te ganes de passar pel meu costat, moment en que li dedicaré un somriure d'agraïment a la seva magnífica tasca com a perfecte treballador que, independentment de les circumstàncies, aplica les normes de l'empresa al mil·límetre! I és que és ben cert que sempre hi ha alguna cosa a agrair.

Concloent, el que està clar és que el dia que els gironins tinguem una opció alternativa per anar a la feina, a aquest patètic transport que es diu RENFE mitja distància, els revisors es podran dedicar a fer crispetes tot el viatge, perquè no hi pujarà ni Déu.

Potser, de fet, el que hauria de fer és plantejar-me canviar de feina i muntar un servei de llançadores amb mini autobusos diaris que arribin puntuals al centre de Barcelona, a un preu raonable, i amb servei de cafè i donuts inclòs. Estic convençuda que seria un èxit, i és que millorar "lo" present, no ha de costar massa ciència.

No cal dir que, un dia més, el tren ha arribat amb 20 minuts de retard, i jo he arribat tard a un reunió que tenia ....