Un rebost de cançons

A vosaltres no us passa que us enamoreu d’una cançó temporalment?

A mi si que em passa. Em passa sovint, el que fa que a una cançó en succeeixi una altra; i així, poc a poc, vaig creant un rebost de cançons que, per un motiu o altre, en un moment o altre, de vegades relacionat de forma conscient amb algun fet de la meva vida, d’altres de forma totalment aleatòria, fan que, senti alguna cosa especial.

Algunes d’aquestes cançons no tenen, com deia, una finalitat clara en el moment en que te n’enamores, més enllà d’emocionar-te en general; d’altres, les sents i penses que, potser, algun dia et serviran de context, de veu en off per explicar alguna cosa a algú o compartir-hi algun moment, fent servir la música com a mitjà de la teva pròpia expressió.

Jo d’aquestes, de les que deso per algun dia, en tinc unes quantes.

També tinc cançons de les que m’he enamorat perquè algú me les ha regalades, o em recorden moments bonics de la meva vida.

L’altre dia mentre pujava a casa amb cotxe, a la ràdio va sonar una cançó de Melendi (ho sé perquè el locutor ho va dir). Va ser amor a primera vista (o potser aquí em caldria dir a primera “oïda”). Encara no sé per què me n’he enamorat però aquí va perquè la pugeu escoltar també: “Con sólo una sonrisa” de Melendi.

Per mi te una càrrega de sensualitat enorme, tanta fins i tot com les melodies més melòdiques, valgui la redundància, de Lenny Kravitz, com per exemple “can’t get you off my mind” que es la cançó de la que em vaig enamorar abans de la de Melendi, i de la que segueixo enamorada ...(de fet, de la cançó i d'en Lenny, que per mi és la sensualitat masculina personificada ;O)


Foto: Who needs drugs when there's music, per Illina S. Font Flickr