Saturday, September 6, 2008

De retorn de Timbucktú. La fi d'un viatge a Àfrica


My Mali shots here!!

Fotos de Mali aquí!!!



Diuen les llegendes que Timbucktú és a la fi del món ...


... a mi, arribar-hi, em va donar realment aquesta sensació.



Aprofito que pujo les fotos de Mali per explicar-vos una mica quines són les meves conclusions d'aquest viatge.

Sento haver deixat a mitges una història i no haver pogut compartir més amb vosaltres el què ha anat passant; però aquest cop no m'ha estat possible. Ni era fàcil trobar ordinadors i temps per escriure calmadament, ni he tingut tampoc l'ànim de fer-ho perquè en general no ha estat un viatge massa satisfactori.

Copiant a trossos un email que vaig enviar a un amic que en el seu moment em va preguntar perquè la meva percepció del continent havia canviat tant des de l'any passat, us ho explico a vosaltres també una miqueta.

Per mi, fins aquest darrer viatge; Africa havia estat un lloc fascinant, i de fet, continuo pensant que ho és. Mali per exemple, el que n'he vist, és molt bonic, i tan verd que ningú que no ho vegi no s'ho pot creure.; però per mi, la majoria dels paisos africans que conec una mica - 7 fins al moment - i per això, per extensió parlo d' Àfrica en general, malgrat sigui una bestiesa fer-ho, no tenen solució ni futur. I dir-ho perquè ho penso em sap molt greu, perquè crec de veritat que és una terra màgica.

El problema no és el continent, és la manera de fer i l'actitud dels africans, i en part, la major responsabilitat la tenim els occidentals perquè és la nostra cultura d'alguna manera la que ha malmès la seva. És impossible que això mai avanci i entenc cada cop millor que gent amb certa cultura i ambicions, perquè n' hi ha i molts, deixin el país, amb el que aquí només queden aquells que no tenen ni cultura ni ambicions o potser el coratge o els recursos de fugir; i això és un desconcert a cada cantonada.

És impossible que una cosa surti com un havia previst. Les previsions només serveixen de brúixola per saber on voldries anar en un moment determinat, però si no hi ha per davant un munt d'euros, i sovint ni així, el que no vol dir que, potser, al final, el resultat no sigui satisfactori, només diferents del que tu volies o havies planejat, una cosa arribi al port que tu t'havies marcat com a destinació.

A Àfrica es viu pensant en el present, en el benefici immediat, que suposo que és la manera de fer dels supervivents, i no es pensa en el sembrar pel demà; s'ha après a parar la mà i a esperar que, del cel – és a dir dels avions que transporten els blancs – arribi ajuda i solucions, ni que siguin provisionals.

Personalment penso que la industria turística, que té un potencial que no m'atreveixo ni a estimar a tot el continent, no és una excepció a aquesta degradació, pel que no es pot anar per lliure si no es vol acabar estafat cada mitja hora, decebut, frustrat i dolgut, fins al punt, que gent com jo, que estimen Àfrica, arribem a dir que no tornarem.

No crec en l'ajuda humanitària, i molt menys en la caritat. Crec que ambdues són responsables primers d'haver manipulat i corromput a aquests paisos i a aquesta gent, i els han convertit en pidolaires, busca-vides i mentiders que busquen el camí fàcil a tot i han après a que els arribin els “peixos”.

En el seu moment vaig dir que no trepitjaria un altre continent fins que no acabés amb els 57 -crec - d' aquest continent. Ara és probable que no trepitgi aquest fins que no acabi amb la resta del món – i és que hi ha molt món encara que no he vist. Cal dir que hi ha comptades excepcions per les que ho faria. El que està clar és que no ho faré per lliure com fins ara i no ho faré en bastant de temps, per no dir “mai” que, igual que “sempre” són paraules que no volen dir res i no m'agraden.

Dit això, em cal dir que és cert que part de la culpa és meva. L'actitud que es necessita per aguantar això es impecable, i jo no l'he tinguda en tot moment aquesta vegada, perquè ja no sé perquè el cos em deia “no” i, malgrat tot, vaig no escoltar-lo ...