Sunday, November 25, 2007

Deixem que les imatges parlin ...

Mitja nit i encara tinc mal de cap ...

La festeta va ser tot un èxit! I és que cada cop en sabem més ;o)

Una taula amb mooolt menjar, del que, no cal dir, no varen sobrar ni les engrunes perquè hi havia tota una banda de gossos i gats que anaven fent net a tot el què queia a terra ... i fins i tot, en un moment determinat, en vaig enganxar un que feia salts a la cantonada de la taula per veure quin plat feia tombar i arreplegar el què caigués. Aix! Se les saben totes.

En fi, la lluna plena presidint un cel sense traces de ni un núvol, una nit al mig de només camps i arbres, òlives i mussols. Un grup tocant els bongos amb bon ritme, entorn una enorme foguera; una demostració de hip-hop i després el merescut bailoteo ... que jo diria que va durar hoooooooooores.

A les 5 del matí aconseguia ficar-me al llit ....

....

però com deia, us deixo amb les imatges, que, com diuen, valen més que mil paraules i jo me’n torno al llit, que demà he de ser a les 9 del matí a Barcelona i d’això ja n’he perdut la pràctica.

Apa! Els que vàreu venir: moltes gràcies!! Sense vosaltres no hauria estat possible!! El que no vàreu venir!! Uuuuhhhhhh!!! Mooooolt malament!! Esteu suspesos i a la propera convocatòria tindreu menys punts.


Muak!!

Mun

Wednesday, November 21, 2007

Mirades Intencionades

Fa una estona pensava que, ja que us havia animat a seguir-me de nou a través del meu cosmos, més em valdria escriure alguna cosa .... però no se m’acudia el què i porto tot el dia de bòlid (de fet ja és un altre dia, però no hi fa res)...

Fa 5 minuts, mentre acabava d’enviar un parell d’emails de feina i em disposava a tancar l’ordinador, ha arribat un correu nou a la safata d’entrada del meu Gmail. Sandra Aran, “el meu blog”. Ah!!!!

M’ha faltat temps per prèmer el link de Mirades Intencionades, el nom ja tenia ganxo.

La Sandra se’n va. Se’n va 6 mesos, vola a Austràlia i després ... qui sap. I no puc deixar de sentir enveja, enveja sana és clar, per totes les emocions que et corren per les venes a pocs dies d’emprendre una gran aventura, com n’estic convençuda serà la seva.

El blog estava nou de trinca. Un perfil, un post ... “El plaer de marxar pel plaer de tornar”. Sembla un joc de paraules, és un joc de paraules i m’hi he parat a pensar.

Te’n vas sabent que tornaràs o te’n vas sabent que te’n vas i que el que vingui a continuació serà una combinació entre el destí (si és que un hi creu – jo no), les casualitats (que no existeixen), les causalitats i el camí entremaliat que l’aventura ens presenti en safata. Clar que sempre hi ha qui prefereix fer règim.

En qualsevol cas, crec que m’estic perdent i us estic fent perdre el fil ... És cert que tornar és un plaer, retrobar la família, els amics, i sens dubte, el confort de casa teva; i és un plaer merescut perquè entre fer el turista i viatjar hi ha una enorme distància conceptual, malgrat no estic del tot convençuda que la OMT ho reculli així com jo ho entenc i sento.

En breu, us convido, ara que jo ja no us dono feina, a seguir el periple de la Sandra per Àsia i Oceania, o a on sigui acabarà. Com li deia en un comentari que he deixat, tot estrenant el blog, qui sap si un dia, abans que acabin els sis mesos que ella té previstos de gaudir del plaer de pensar que tornarà, cosMUNologia no s’aproparà a fer una ullada, de primera mà i en carn viva, a les Mirades Intencionades de la Sandra. I bé, sempre he volgut anar a Austràlia!

Que els vents et siguin favorables Sandra, si més no jo, estaré amb tu!

Saturday, November 17, 2007

Tornant a la normalitat ....

Això suposant que hi hagi res normal i que la normalitat en si sigui un concepte universal, cosa que estic convençuda que no és. Però sense ànim d’entrar en filosofia “barata” ... dit això i plagiant Tarradelles: Ja sóc aquí!

Fa quasi tres setmanes de fet que el meu avió va aterrar a l’aeroport de Girona, però jo he trigat uns dies més. Tot plegat pensava que seria més dur, que viuria per una bona temporada en un núvol de pols africana, que la ment se me n’aniria cada dos per tres a la sabana de Kenya, als salts d’aigua d’Uganda o a les meravelloses platges de Zanzibar. No ha estat així. El tall va ser net. Ahir a Àfrica, avui a Europa. Canvia de plantejament, canvia de ritme, canvia de manera de viure. És com si mai hagués marxat, com si sempre hagués estat aquí i Àfrica fora un magnífic somni que un dia vaig tenir. D’ella me’n queda una actitud i uns meravellosos records, conjuntament amb unes immenses ganes de tornar-hi tan aviat com en tingui l’oportunitat, que, de fet, serà molt aviat.

En Montilla ha après (nogensmenys) català, el Barça fa el ridícul a la lliga, Barcelona s’enfonsa i dos dels països més potents d’Europa estan col·lapsats per una vaga de conductors de trens. Els del Cuatro ens estafen entaforant-nos (de nou!) els capítols de la tercera temporada (els addictes estem desolats, sort que sempre ens queda la internet per anar baixant la quarta temporada!) i la resta de la televisió continua essent pura “basura”. D’acord, potser es salva Porca Misèria i el No em ratllis de la Julia Otero (magnifiques respostes les dels nens!).

Poc a poc treballar no es fa tant distant i estic ben engrescada en un projectes que m’han encarregat que trobo molt interessant.

Quasi tres setmanes dinant i sopant pràcticament sempre amb algú, posant-me al dia del què ha passat mentre no hi era, i acollint a casa gent de CouchSurfing. De moment només experiències positives.

Fa dos dies que ha entrat l’hivern i demà al matí serà dur agafar la bicicleta i pedalar quasi a trenc de gelada de bon matí. L’esforç però sempre surt compensat quan es tracta de passejar-se per les boniques muntanyes a dues rodes i a cop de pedal.

I bé ... el meu blog ha estat reposant, mai abandonat perquè en el meu pensament sempre tenia coses a dir, només potser no l’ànim de dir-ho o el moment adequat per fer-ho.

Em poso al dia i reinicio una nova etapa de cosMUNologia, amb més coneixement, amb una actitud molt més relaxada i sabent de mi molt més que no sabia fa uns mesos.

Des de la potser més estúpida eufòria inconscient que em fa ser feliç ara, us convido a enganxar-vos de nou al meu blog ;o) ... i qui se senti amb ganes, a unir-se a nosaltres a la festeta que farem el proper dia 24 a Vilademí, a la casa d'en Fred.

Que què celebrem? ... que estem vius per exemple i que ens ho passem molt bé!!


Us hi esperem!!
Mun


PD: La foto que he triat no té res a veure amb el contingut. Tot plegat aquest post és un poti-poti i no parlo de res en concret. Aquesta foto m'agrada especialment i només volia compartir-la amb vosaltres.