Mirades Intencionades

Fa una estona pensava que, ja que us havia animat a seguir-me de nou a través del meu cosmos, més em valdria escriure alguna cosa .... però no se m’acudia el què i porto tot el dia de bòlid (de fet ja és un altre dia, però no hi fa res)...

Fa 5 minuts, mentre acabava d’enviar un parell d’emails de feina i em disposava a tancar l’ordinador, ha arribat un correu nou a la safata d’entrada del meu Gmail. Sandra Aran, “el meu blog”. Ah!!!!

M’ha faltat temps per prèmer el link de Mirades Intencionades, el nom ja tenia ganxo.

La Sandra se’n va. Se’n va 6 mesos, vola a Austràlia i després ... qui sap. I no puc deixar de sentir enveja, enveja sana és clar, per totes les emocions que et corren per les venes a pocs dies d’emprendre una gran aventura, com n’estic convençuda serà la seva.

El blog estava nou de trinca. Un perfil, un post ... “El plaer de marxar pel plaer de tornar”. Sembla un joc de paraules, és un joc de paraules i m’hi he parat a pensar.

Te’n vas sabent que tornaràs o te’n vas sabent que te’n vas i que el que vingui a continuació serà una combinació entre el destí (si és que un hi creu – jo no), les casualitats (que no existeixen), les causalitats i el camí entremaliat que l’aventura ens presenti en safata. Clar que sempre hi ha qui prefereix fer règim.

En qualsevol cas, crec que m’estic perdent i us estic fent perdre el fil ... És cert que tornar és un plaer, retrobar la família, els amics, i sens dubte, el confort de casa teva; i és un plaer merescut perquè entre fer el turista i viatjar hi ha una enorme distància conceptual, malgrat no estic del tot convençuda que la OMT ho reculli així com jo ho entenc i sento.

En breu, us convido, ara que jo ja no us dono feina, a seguir el periple de la Sandra per Àsia i Oceania, o a on sigui acabarà. Com li deia en un comentari que he deixat, tot estrenant el blog, qui sap si un dia, abans que acabin els sis mesos que ella té previstos de gaudir del plaer de pensar que tornarà, cosMUNologia no s’aproparà a fer una ullada, de primera mà i en carn viva, a les Mirades Intencionades de la Sandra. I bé, sempre he volgut anar a Austràlia!

Que els vents et siguin favorables Sandra, si més no jo, estaré amb tu!