Diuen que Àfrica té una llum especial ...però jo, de tot això, encara no en sé res.
De moment escric des de la meva comoditat estant, obligant-me a imprimir a les pupil·les tot el què m’envolta, i a sentir a la meva pell allò que m’és plaent, aquí i ara, per no donar-ho per garantit quan ja no ho tingui.
Un defalliment que sé del cert serà temporal m’envaeix mentre escric, i immersa en els meus propis dubtes i pors, producte de la fragilitat de la pròpia essència, i de com la vida, malgrat un se cregui currat, no deixa mai de sorprendre’ns, dono pas a aquells desitjos adormits que, ara, afloren inexorablement a la superfície, malgrat jo mateixa, i em fan dubtar de la robustesa del meu pensament. Els petits canvis són poderosos, deia el Capità Enciam ... i una fulla caiguda d’un arbre en un moment precís i no cap altre, pot canviar el curs de la Història.
En un breu molt breu, aquest és un preludi del meu viatge, aquest cop, un viatge, com diuen també, al bressol de la humanitat: Etiòpia i potser, algun país més del Corn d’Àfrica, com Tanzània o Uganda. Res és cert encara, més enllà que, el dia 29 d’aquest mes, és a dir, en només tretze dies, trepitjaré el continent negre per primer cop a la meva vida,per no tornar-ne, si no hi ha canvis, fins entrats finals d'octubre.
No sé què hauria de sentir exactament.
El que se’n succeirà no ho sé tampoc, només sé el què jo tinc en ment a grans trets, i també, que probablement, fent servir de nou la ja tan gastada frase holliwoodiana, qualsevol semblança amb la realitat serà pura ficció.
Si les tecnologies ho permeten, seré aquí de tan en tan, intentant escriu relats, semblants als que ja l’any passat us varen arribar de l’Índia, per compartir amb vosaltres en tan que la distància ho permeti, les meves vivències a un país desconegut encara.
Entretant, no us sorprengui el meu silenci.
Una abraçada,
Mun
Foto: Blai García Serra (gràcies Blai per aportar la primera imatge d'un "viatge" que promet ser intens i fascinant)