Àfrica per primer cop. Anunci d'una intenció
Diuen que Àfrica té una llum especial ...però jo, de tot això, encara no en sé res.
De moment escric des de la meva comoditat estant, obligant-me a imprimir a les pupil·les tot el què m’envolta, i a sentir a la meva pell allò que m’és plaent, aquí i ara, per no donar-ho per garantit quan ja no ho tingui.
Un defalliment que sé del cert serà temporal m’envaeix mentre escric, i immersa en els meus propis dubtes i pors, producte de la fragilitat de la pròpia essència, i de com la vida, malgrat un se cregui currat, no deixa mai de sorprendre’ns, dono pas a aquells desitjos adormits que, ara, afloren inexorablement a la superfície, malgrat jo mateixa, i em fan dubtar de la robustesa del meu pensament. Els petits canvis són poderosos, deia el Capità Enciam ... i una fulla caiguda d’un arbre en un moment precís i no cap altre, pot canviar el curs de la Història.
En un breu molt breu, aquest és un preludi del meu viatge, aquest cop, un viatge, com diuen també, al bressol de la humanitat: Etiòpia i potser, algun país més del Corn d’Àfrica, com Tanzània o Uganda. Res és cert encara, més enllà que, el dia 29 d’aquest mes, és a dir, en només tretze dies, trepitjaré el continent negre per primer cop a la meva vida,per no tornar-ne, si no hi ha canvis, fins entrats finals d'octubre.
No sé què hauria de sentir exactament.
El que se’n succeirà no ho sé tampoc, només sé el què jo tinc en ment a grans trets, i també, que probablement, fent servir de nou la ja tan gastada frase holliwoodiana, qualsevol semblança amb la realitat serà pura ficció.
Si les tecnologies ho permeten, seré aquí de tan en tan, intentant escriu relats, semblants als que ja l’any passat us varen arribar de l’Índia, per compartir amb vosaltres en tan que la distància ho permeti, les meves vivències a un país desconegut encara.
Entretant, no us sorprengui el meu silenci.
Una abraçada,
Mun
(gràcies Blai per aportar la primera imatge d'un "viatge" que promet ser intens i fascinant)
Posts
3 comments:
Hola Mun,
Finalment m'estreno en el teu bolg i suposo que ho rebràs com a grata sorpresa...després de sentir-me algun petit retret per no haver-ho fet encara juajua!!
Del relat del que imagines serà el teu periple pel continent africà, parles de la llum que dien que és la d'aquesta terra, de les pors i dubtes que experimentes, típics dels dies previs a la marxa...Miro enrere, mentre recordo amb malenconia alguna de les meves aventures. Miro endavant, tanco els ulls amb totes les meves forces i quan de sobte començo a veure llumetes, o la més obscura de totes les obscuritats, jo, si em deixes escollir prefereixo posar-hi llum, imagino com seran les que properament vindran.
Com a bona rodamón que també sóc, he de dir-te que t'abandonis a les mans del destí. Obre els ulls com taronges i deixa't sorprendre constantment pel que veuràs, viuràs i per totes i cadascuna de les persones amb les que la teva vida es creuarà. No pensis més del necessari, oblida't una mica del què i qui ets i tant sols APRÈN de nou. Es el millor present amb que la vida et pugui obsequiar.
Et desitjo el millor i...ves amb molt de compte. D'això no te n'oblidis mai
Un petó gros,
Ariadna
Hola Mun,
Espero poder dir-te adeu abans de marxar cap un viatge que desitjo et vagi la mar de be.
A mi m'agradaria poder acompanyarte, estic segur que l'experiencia valdra la pena.
Anims, hauras d'anar actulitzant del bolg des de l'Africa per tal de tenir noticies teves.
Fins aviat
Bon dia Moon, feia dies que no et visitaba, he estat lesionadqa, pro poc a poc les coses van millor, aviat ja podré tornar a fer de les meves, jeje, que fort lo del teu viatge, hem sembla fantàstic, pro entenc perfectament les teves pors, es un viatge molt intens, no se que puc dir-te...
Disfruta-ho al màxim, no et perdis detall i aprofita cada moment, intentaré mirar cada dia el teu blog, per si hi pots escriure en la distància.
Molts petonets i molt bon viatge...
Post a Comment