Ruta per l'Alt Empordà

Les fotos de la sortida aquí / Pictures on our BTT route here

Hola gent!

Aquí us passo la ruta que vàrem fer el passat dissabte.

Amb el barret ja de “comentarista oficial”, ens l’explica en Josep Ma, que pels que no ho sapigueu, té un llibre publicat (del què em va regalar còpia dedicada pel meu cumple!!, olé!), que es diu “En BTT pel Gironès” i que ha editat Cossetània – (publicitat gratuïta –eps! o no, espera, potser me la cobraré, jeje!!)

En fi, aquí va la ruta i a Picassa trobareu les fotos (comentades per mi!)

Quilòmetres recorregut: 42 km

Temps rodant: 3 hores

Dificultat: senzilla

Ens trobem tots al Club Nàutic de l'Escala. Al revés de la cançó de Mecano, de "mucha niña mona, pero ninguna sola", res de res: només una s'ha animat a la ruta que en Jordi ha preparat.

Això és tecnologia: en Jordi agafa el Google Earth, dibuixa quatre ratlletes, guarda el programa, l'envia per correu electrònic a en Josep Maria, aquest les passa al seu GPS i apa, a seguir la línia com un cocainòman qualsevol. Doncs ja veus que @ls set

magnífic@s (Mun, Jordi, Carri, Emili, Eduard, Jacky i Josep Maria) comencen a pedalar, vorejant el mar direcció nord. En un moment determinat les coses es posen més clares: s'ha de seguir un GR. I això és el que fem: anem seguint totes les marques blanques i vermelles que trobem per dins l'Escala (em sembla, però, que hi ha una petita confusió: els GR eren marcats amb una ratlla blanca i vermella paral.leles, i nosaltres seguim uns discos vermells amb una ratlla blanca al mig. Però no entrarem en detalls...).

Quan sortim de l'Escala agafem el camí del Pla, del qual van sortint diferents caminets cap a les bandes pel mig dels camps. En un moment determinta la Ratlla (Track queda molt guai, però el que nosaltres seguiem era una ratlla) ens diu que hem de girar a l'esquerra, i així ho fem. Això funciona: ens porta cap al costat de la carretera, que voregem fins que la Ratlla ens torna a enviar cap a l'esquerra. Aquí la cosa sembla que s'anima: hi ha arbres que fan ombra, però l'alegria durarà poc. Quan llegiu la resta de la ruta ja veureu que és una ruta de patiment i sacrifici. En qualsevol cas, deixem aviat les ombres i sota un sol de justícia (quí es devia inventar la frase? i quina relació te la justícia amb un sol que fon tot el que toca?) arribem a Viladamat, on hom és informat que hi fan una coca (ostres, ja hi tornem: seguir la ratlla, coca... aquesta ruta és una mica narco, no?) de pa molt bona... però passem de llarg.

Ens dirigim ara direcció a les muntanyes que tenim al davant, cap al castell de la Garriga, una fortificació molt ben conservada i que no es veu gaire manipulada per modernitzacions estètiques. Aquí el bosc esdevé una mica depriment: tot està cremat. Les pinedes que cobrien les muntanyes estan negres, i es veuen les feines de neteja del bosc per deixar arribar llum al sól i deixar que es repobli de manera natural. I la natura en sap d'això si la deixem fer: tot de petits pins estan creixent dels pinyons que van sortir disparats en esclatar les pinyes que els contenien. El sistema mediterrani és fràgil, però si no canvien massa les condicions climàtiques sap refer-se. De totes maneres, el nom de "Garrigues" que surt constantment a la toponímia de la zona fa pensar que abans hi havia garrigues i no pins. Però deixem la dispersió ecològica i tornem a la ruta, que si no no arribarem.

Passat el castell arribem a Garrigoles, un poblet gairebé de pesebre, amb la seva esgléssia, la seva plaça, la seva font, els seus gats... i no gaire res més. Aquí ja es comença a fer evident que la opció d'esmorçar asseguts es va allunyant.

Més camins que ens porten, vorejant el que havien estat boscos i al límit de camps, fins rascar La Tallada d'Empordà, on a part de fer menció a una discoteca molt coneguda a la zona continuem sense veure un lloc on esmorçar. Això ja està clar: es tracta d'una ruta aprimadora (pedalar, calor i no menjar).

El retorn que ja hem iniciat ens portarà a fregar Bellcaire, però el criteri és ben clar: si la possibilitat d'un bar és a la dreta, nosaltres cap a l'esquerra.

Travessant el que en temps havia estat un estany i que dona nom a Sobrestany, arribem a la pujada que ens portarà definitivament cap al camí delsTermes. A l'esquerra, el Terme de l'Escala, a l'Alt Empordà, urbanitzat. A la dreta, el Terme de Torroella de Montgrí, Baix Empordà, verge. En un moment determinat a algú li ve al cap la idea de seguir fins al final el camí dels Termes (no el mencionaré per si de cas vol mantenir l'anonimat). Aquí hi ha una dispersió: un parell d'espabilats giren a l'esquerra, i els altres segueixen recta. Al final, el resultat és le mateix. Per no sé quines extranyes circunstàncies acabem al dipósit de l'aigua, .

El massoquisme no ha acabat: hi ha qui proposa arribar fins a la Torre de Montgó, i va i diem que sí (els dos assenyats diuen que ja n'hi ha prou, que ja ens veurem a dinar. Molt ben fet). Arribem a la Torre de Montgó, ens fem la foto pertinent, saludem a les "niñas monas, pero que no estan solas" de la platja i apa, de tornada a preparar-nos per dinar.


Josep M

El que falta dir és que, as always, l’esforç es mereixia una bona recompensa, i ens la vàrem donar anant a dinar al nostre restaurant preferit de l’Escala, el dels pares d’en Carri, al Càmping Paradís, on es varen apuntar la Carmen, la Montse i l’Eva que aquest cop no s’havien animat a pedalar ... Una bona migdiada a Cala Mongó i un estupendu sopar a la terrassa de l’apartament de l’Emili i la Montse va fer el dia rodó. Després de 15h d’haver sortit de casa, vaig tornar a entrar quasi a la una de la matinada, i aquest matí, que havia quedat per sortir altre cop, m’he escaquejat!! Si! Si! M’he escaquejat!! Com que m’ho hauré de sentir la resta de la vida ciclista que em queda, ja directament ho proclamo jo alt i públic als quatre vents. M’he quedat al llit fins a les 11, quan un veí, per un tema que no ve gens ni mica al cas, m’ha despertat. La resta del dia me l’he passat a l’ombra de dins a casa, estava feta pols i encara assolellada d’ahir, i diuen que demà hem de pujar a St. Grau!! Aiii!! El què s’ha de fer per mantenir el bon nom i la línia!!

Muah!!
Mun