La Ruta de Can Briof i Guixeras - Fotos noves a Picasa / Some new shots in my Picasa albums:

Algunes fotos de la sortida d'avui per la Ruta de Can Briof i Guixeras - Pla de l'Estany / Some shots of our BTT route today
http://picasaweb.google.es/muntsa.bau/RutaDeBriofPlaDeLEstany


Quan aquest matí no ha sonat el despertador, i com diuen els anglesos, I should've known better.

Tot i això he insistit i com que se m’havia escapat ja en Josep Ma i la gent de BTT Girona, he recordat que l’Elena i un altre grup sortien mitja hora més tard; així que he pres un cafè ràpid, he carregat la bici al cotxe i he baixat a tot drap de Montjuïc. He arribat a temps al Bar l’Illa. Erem 7 en total i ja estàvem a punt de sortir.

La idea era començar a no-sé-quin-cente BTT del Plà de l’Estany i fer la ruta nº5

http://www.gencat.net/turistex_nou/btt/ca/pladelestanymapa.htm#Pla%20de%20l´Estany%20(mapa)

que segons la Gemma, era molt bonica i tenia poc desnivell! Ha!! –

Com que no hi ha hagut manera de trobar aquest centre, finalment hem tornat a Banyoles i hem sortit, sobre les 10’30-11h, del Club Nàutic, al costat de l’Estany. El dia prometia preciós i jo tenia unes ganes boges de posar a prova la meva fantàstica bici nova!!

Així que ens hi posem xino-xano, escalfant les cames, a través de preciosos camps d’ordi verds quasi fosforescents, que cobrien explanades immenses. Les pujades no s’han fet esperar massa i tampoc les complicacions. A uns pocs quilòmetres, uns 10 potser, travessant una riera que tenia una llosa amb molt de verdet, l’Agustí ha fet una caiguda espectacular. Li ha relliscat la bici i ha caigut amb tot el seu pes sobre una cama. Primer ha fet riure: “ – “Això no venia en el programa” – ha dit l’Elena tota divertida. Alguns s’han arriscat a travessar amb la bici, d’altres han travessat descalços amb la bici a peu (no diré què he fet jo – és fàcil d’endevinar!). L’Agustí es queixava i deia que no podia ni caminar. Després de considerar el tema, hem vist que no massa lluny hi havia una casa amb un cotxe a fora. Uns quants han anat a preguntar si podien acompanyar a l'Agustí a l'hospital més proper. En Badó i la Gemma han anat amb ell, els altres 4 (L’Elena, la Irene, en Jaume i jo) hem seguit. De seguida la ruta ha començat a pujar molt i no és que només fes pujada, és que era un camí de rocs i sotracs i corriols i bassals enormes d’aigua i fang. Hem decidit continuar encara que fos a peu. Al final hem fet com 7km de pujada empenyent la bici, era pràcticament impossible pedalar. Quan el terreny ha començat a baixar el tema s’ha posat encara pitjor, era pujar i baixar de la bici -per mi sens dubte massa tècnic: corriols fets per l’aigua i pedres grans. En Jaume ha intentat un tram llarg, que ha acabat amb una roda rebentada. L’hem canviada. Amb això portàvem només uns 20k de pista i ens hem quedaven més del doble, segons el mapa. Tots estàvem absolutament desmoralitzat imaginant el que ens esperava - i feia un sol que esbardellava les pedres per cert! - .. Resignació, què s’hi podia fer ...Seguim ... al cap d’una estona l'Irene cau de cul a una bassa amb fang ... Seguim ... a en Jaume se li rebenta la coberta de la roda!! Ja no pot seguir i comença a caminar ... Decidim que les noies continuem - amb això ja havien passat com 4'30h des que havíem sortit ... i que anirem a buscar un cotxe i tornaríem a buscar-lo, ell continua caminant. Per fi arribem a baix!! Seguim, ara ja el camí és bo si bé hi ha pujadetes bones. Parem a 8km de Banyoles a fer una coca-cola (light! – amb tot el que ens ha costat cremar calories no farem un desgavell ara, jaja!); petit descans i aprofitem per posar les bicis dins un rierol per treure les muntanyes de fang que porten a sobre... I, per fi!!, arribem a Banyoles, al llac. Així quan ens acostem es veu d’un blau turquesa magnífic, contrastat amb fermesa dels verds més clars i més foscos dels petits turons que al fons fan d’horitzó a les seves aigües. Avui fa vent, un vent notable, vent del nord, que fa que hi hagi un munt de gent mirant el llac. Què miren? ... i és que sembla que avui l’estany – com diuen els del pla, que s’enfaden si li dius llac, té onades i tot!! Final de trajecte, arribem 3/7 (tot noies – per cert!!!) amb un temps final de més de 6h!! i 46km recorregut. Mare meva!!! Estic morta tinc mal de cap de l’esforç i se’m pelen les espatlles de tan de sol, tot i que m’he anat posant un munt de crema pel camí ...

-Ah!! Comprovat la bici nova va collonuda!!

Les notícies que hem sabut més tard és que l'Agustí s'ha trencat (o fisurat, encara no estava clar), el fèmur on s'encaixa amb la pelvis. Quina p.!! - Esperem que es recuperi aviat - de moment està en observació a l'hospital ;O)