Un dinar de dia de campanya amb la Pagans
Fotos noves a Picassa / New shots at Picassa
Si bé ahir – dia de reflexió – baixava de la bicicleta sobre les nou de la nit, després d’una ruta per la riba del Ter de poc menys de 40 km, avui a les 8’30 del matí ja hi tornava ser a sobre ...quin vici la bici!! Una matinal a peu pla fins a Llagostera i tornar (aprox 50km) – per evitar caigudes i possibles danys afegits a les meves costelles. Que per cert, l’incident de la setmana passada ha resultat en una costella fissurada! Com va assegurar en Pere, molt més glamour que una simple i vulgar contusió!! Si, senyor! Jo hi estic d’acord encara que faci més mal, jaja!
En fi, que després de pujar fins a casa pedalant, cosa que he decidit fer cada dia (ja en porto 3!) per evitar que els “escaladors” que tenen més fons que jo em deixin enrera en les sortides més dures (el que s’ha de fer per no quedar la última!!), una dutxeta i un dinar improvisat amb en Josep Ma!! Una arrossada popular el dia de les eleccions, al mig del barri de Vista Alegre de Girona. I qui s’asseia davant nostre?? La “mismísssima” Sra. Pagans, l’alcaldessa de Girona (PSC), que a aquestes hores, i quasi amb tots els volts escrutats, s’ha consolidat de nou com a candidata preferida pel poble.
Personalment, tot i que he de dir que no la coneixia més enllà del “Llibre de Petete” que ja us vaig dir que vaig trobar a la bústia fa uns dies, he de dir que la he trobat simpàtica i políticament correcte. Malgrat això, i per molts altres motius que ara farien que aquest post s’allargués moooolt, no la he votada. No he votat ningú de fet, però tampoc he votat en blanc. He votat per fer ús dels meus drets, però he votat “nul” com a acte de disconformitat. Com vaig dir, cap dels candidats, i més que això, dels partits, es mereixia la meva confiança-
L’arròs quan hem arribat ja estava pastat, i d’amanida quasi no en quedava, però ha estat una estona divertida. Aquestes “xuca-mulles populars”, encara que no coneguis a ningú, que era el cas, solen ser divertides. Coca amb cafè, xupitos de ratafia, i algun olé olé que ens ha ballat un senyor disfressat de cow-boy que tenia uns metres més a l’esquerra i que molt amable s’ha prestat a la seducció de la càmara quan li he demanat si si us plau podia repetir el bailoteo, que havia perdut el momemtum de prémer el disparador.
En Josep Ma ha aprofitat la binantesa per disparar a l’alcaldessa i cobrir-se les espatlles tot dient-li que jo!! volia que les bicis poguessin pujar a l’autobús, sobretot en la línia de Montjuïc, que això, fa molta pujada i quan vas tot enfangat i vens de fer una sortida vale, però com pel dia a dia, és una mica “guarro”. La senyora, molt educada, ha dit que si, que ves per on, teníem raó i que era un tema en el que estaven treballant. Que a veure com aniria avui i que ho tenien en ment properament. Apa!! Li agafo la paraula doncs continua essent alcaldessa i si bé no ho tinc per escrit, tinc aquest bloc i un munt de testimonis que eren a taula!! Una senyora gran que era al seu costat, aprofitant el tema, ha engegat que a ella el que li molestava era que els ciclistes circulessin per les voreres. Ha dit que no hi havia vergonya! L’Anna Pagans ha contestat que si, que ja ho sabia, i que prou que posaven multes, però ... - I com vol que paguin les multes si tots són moros i negres!! – li ha etzibat la senyora, jaja! Aquí ja no m’ha pogut aguantar el riure, la cosa anava agafant nivell. I amb això que la providència ha fet que un individu “moreno de pell”, en aquell just moment passés per l’acera de davant del parc on menjàvem. – Miri! Li dic jo a la senyora, aquí en té un!! (jajajaja!!)
En fi, un gelat al Giocconda per acabar de fer nivell (eps! Que avui era el meu dia lliure setmanal de l’operació bikini!), i una migdiada de 2h a l’hamaca de casa, estava (estic) senzillament esgotada físicament.
Un diumenge entretingut, si senyor!
Que sigui lleu el dilluns (per mi demà és un dia "clau"" professionalment parlant, però encara no us ho puc explicar!). Muá!
En fi, que després de pujar fins a casa pedalant, cosa que he decidit fer cada dia (ja en porto 3!) per evitar que els “escaladors” que tenen més fons que jo em deixin enrera en les sortides més dures (el que s’ha de fer per no quedar la última!!), una dutxeta i un dinar improvisat amb en Josep Ma!! Una arrossada popular el dia de les eleccions, al mig del barri de Vista Alegre de Girona. I qui s’asseia davant nostre?? La “mismísssima” Sra. Pagans, l’alcaldessa de Girona (PSC), que a aquestes hores, i quasi amb tots els volts escrutats, s’ha consolidat de nou com a candidata preferida pel poble.
Personalment, tot i que he de dir que no la coneixia més enllà del “Llibre de Petete” que ja us vaig dir que vaig trobar a la bústia fa uns dies, he de dir que la he trobat simpàtica i políticament correcte. Malgrat això, i per molts altres motius que ara farien que aquest post s’allargués moooolt, no la he votada. No he votat ningú de fet, però tampoc he votat en blanc. He votat per fer ús dels meus drets, però he votat “nul” com a acte de disconformitat. Com vaig dir, cap dels candidats, i més que això, dels partits, es mereixia la meva confiança-
L’arròs quan hem arribat ja estava pastat, i d’amanida quasi no en quedava, però ha estat una estona divertida. Aquestes “xuca-mulles populars”, encara que no coneguis a ningú, que era el cas, solen ser divertides. Coca amb cafè, xupitos de ratafia, i algun olé olé que ens ha ballat un senyor disfressat de cow-boy que tenia uns metres més a l’esquerra i que molt amable s’ha prestat a la seducció de la càmara quan li he demanat si si us plau podia repetir el bailoteo, que havia perdut el momemtum de prémer el disparador.
En Josep Ma ha aprofitat la binantesa per disparar a l’alcaldessa i cobrir-se les espatlles tot dient-li que jo!! volia que les bicis poguessin pujar a l’autobús, sobretot en la línia de Montjuïc, que això, fa molta pujada i quan vas tot enfangat i vens de fer una sortida vale, però com pel dia a dia, és una mica “guarro”. La senyora, molt educada, ha dit que si, que ves per on, teníem raó i que era un tema en el que estaven treballant. Que a veure com aniria avui i que ho tenien en ment properament. Apa!! Li agafo la paraula doncs continua essent alcaldessa i si bé no ho tinc per escrit, tinc aquest bloc i un munt de testimonis que eren a taula!! Una senyora gran que era al seu costat, aprofitant el tema, ha engegat que a ella el que li molestava era que els ciclistes circulessin per les voreres. Ha dit que no hi havia vergonya! L’Anna Pagans ha contestat que si, que ja ho sabia, i que prou que posaven multes, però ... - I com vol que paguin les multes si tots són moros i negres!! – li ha etzibat la senyora, jaja! Aquí ja no m’ha pogut aguantar el riure, la cosa anava agafant nivell. I amb això que la providència ha fet que un individu “moreno de pell”, en aquell just moment passés per l’acera de davant del parc on menjàvem. – Miri! Li dic jo a la senyora, aquí en té un!! (jajajaja!!)
En fi, un gelat al Giocconda per acabar de fer nivell (eps! Que avui era el meu dia lliure setmanal de l’operació bikini!), i una migdiada de 2h a l’hamaca de casa, estava (estic) senzillament esgotada físicament.
Un diumenge entretingut, si senyor!
Que sigui lleu el dilluns (per mi demà és un dia "clau"" professionalment parlant, però encara no us ho puc explicar!). Muá!
Posts
No comments:
Post a Comment