Operació Bikini 2007 i la febre dels Personal Trainers
Ahir quan sortia del gimnàs la Pilar tenia oberta al seu davant una llauna de pinya “en su jugo”. No vaig poder evitar un somriure: Una altra que ha començat l’operació bikini, vaig pensar.
I és que si bé portem una setmaneta de pluja – que cal dir que convenia – l’estiu està a la cantonada, i l’hora de destapar-se i començar a ensenyar el cos, també. I clar, per qui més qui menys, és un trauma. Estem blancs i descolorits i els excessos de l’hivern han deixat rastre als nostres dipòsits adiposos (vaja eufemisme!). Una primera inspecció al mirall, un intent de provar-se el banyador de la temporada passada, a veure què tal ens queda, i de sobte el fet de trobar una solució adquireix una urgència desmesurada: cal començar l’operació bikini 2007!!
Però els miracles ja no passen ni a Lourdes i sense una bona estratègia i una acurada planificació: maig, juny ...uhhmmm!! quasi que ja no hi arribem!!
Fa aproximadament un mes, un mandrós diumenge a la nit, estava tirada al sofà de casa meva fent zapping. Per casualitat vaig enganxar el programa aquest que tan ha donat a parlar, el “Cambio Radical”. Confesso que em va fascinar – si bé aquí la paraula fascinar no necessàriament ha de tenir connotacions positives – en tan que em va sorprendre, no només que existís un programa així amb una audiència notable, sinó que hi hagués persones disposades a posar la seva intimitat més soterrada davant milions d’espectadors.
Allà va ser on vaig sentir per primera vegada i amb un contingut clar la paraula Personal Trainer fora de l’àmbit més elitista, i quan vaig decidir que jo també en volia un. Segons Wikipedia, un Personal Trainer és un professional del fitness contractat a títol individual per ajudar a una persona a arribar a uns objectius quan a salut i benestar físic. Això inclou no només marcar unes rutines d'entrenament al gimnàs sinó també establir unes pautes d'alimentació d'acord als objectius que es volen assolir; al mateix temps que cal encoratjar a la persona implicada de forma que no defalleixi en l'intent ... Déu-n'hi-do!!
Vinguda d’Amèrica, la febre dels Personal Trainers sembla que s’ha instal·lat de fa ja un temps a les nostres latituds. Si feu una cerca ràpida a Google per “personal trainer” (entre comentes, per acotar la cerca), trobareu ni més ni menys que 1.540.000 resultats. Un pot pensar que no són tants, però a mi em semblen molts tenint en compte de què estem parlant.
Una senzilla pregunta ràpida al meu gimnàs habitual em va descobrir que de fet qui estava totalment fora de l’onda era jo. Molta gent a aquesta ciutat ja disposa d’un personal trainer i és una cosa totalment a l’abast, no és ni excessivament car ni resulta un luxe innecessari si un en fa una anàlisi objectiva. Pel preu d’anar al cinema i zampar-se una paperina gran de crispetes amb una coca-cola jumbo, per sessió - i tot això que t'estalvies a les caderes!-, pots disposar d’un excel·lent servei personalitzat que, si ets constant i fas cas del que et diuen, pot donar-te els resultats que tan desitges quan, a finals d’abril, et mires al mirall i sents la imperiosa necessitat de “fer alguna cosa”.
El meu personal trainer es diu Ruth i no s’està de punyetes quan protesto perquè això pesa massa, o perquè avui estic cansada o perquè als vespres passo gana!! Ella és persistent i no es deixa manipular, però com que jo també sóc tossuda -com a bon ase català, jaja!- i a més tinc aquesta capacitat de compromís i organització rigoroses – adquirides involuntàriament als meus anys de primària a l’Opus Dei - totes dues plegades fem un fantàstic equip; i els resultats comencen a aflorar a la superfície a través de ratlletes i bonyets que no havia vist mai abans al meu cos.
I és que si bé portem una setmaneta de pluja – que cal dir que convenia – l’estiu està a la cantonada, i l’hora de destapar-se i començar a ensenyar el cos, també. I clar, per qui més qui menys, és un trauma. Estem blancs i descolorits i els excessos de l’hivern han deixat rastre als nostres dipòsits adiposos (vaja eufemisme!). Una primera inspecció al mirall, un intent de provar-se el banyador de la temporada passada, a veure què tal ens queda, i de sobte el fet de trobar una solució adquireix una urgència desmesurada: cal començar l’operació bikini 2007!!
Però els miracles ja no passen ni a Lourdes i sense una bona estratègia i una acurada planificació: maig, juny ...uhhmmm!! quasi que ja no hi arribem!!
Fa aproximadament un mes, un mandrós diumenge a la nit, estava tirada al sofà de casa meva fent zapping. Per casualitat vaig enganxar el programa aquest que tan ha donat a parlar, el “Cambio Radical”. Confesso que em va fascinar – si bé aquí la paraula fascinar no necessàriament ha de tenir connotacions positives – en tan que em va sorprendre, no només que existís un programa així amb una audiència notable, sinó que hi hagués persones disposades a posar la seva intimitat més soterrada davant milions d’espectadors.
Allà va ser on vaig sentir per primera vegada i amb un contingut clar la paraula Personal Trainer fora de l’àmbit més elitista, i quan vaig decidir que jo també en volia un. Segons Wikipedia, un Personal Trainer és un professional del fitness contractat a títol individual per ajudar a una persona a arribar a uns objectius quan a salut i benestar físic. Això inclou no només marcar unes rutines d'entrenament al gimnàs sinó també establir unes pautes d'alimentació d'acord als objectius que es volen assolir; al mateix temps que cal encoratjar a la persona implicada de forma que no defalleixi en l'intent ... Déu-n'hi-do!!
Vinguda d’Amèrica, la febre dels Personal Trainers sembla que s’ha instal·lat de fa ja un temps a les nostres latituds. Si feu una cerca ràpida a Google per “personal trainer” (entre comentes, per acotar la cerca), trobareu ni més ni menys que 1.540.000 resultats. Un pot pensar que no són tants, però a mi em semblen molts tenint en compte de què estem parlant.
Una senzilla pregunta ràpida al meu gimnàs habitual em va descobrir que de fet qui estava totalment fora de l’onda era jo. Molta gent a aquesta ciutat ja disposa d’un personal trainer i és una cosa totalment a l’abast, no és ni excessivament car ni resulta un luxe innecessari si un en fa una anàlisi objectiva. Pel preu d’anar al cinema i zampar-se una paperina gran de crispetes amb una coca-cola jumbo, per sessió - i tot això que t'estalvies a les caderes!-, pots disposar d’un excel·lent servei personalitzat que, si ets constant i fas cas del que et diuen, pot donar-te els resultats que tan desitges quan, a finals d’abril, et mires al mirall i sents la imperiosa necessitat de “fer alguna cosa”.
El meu personal trainer es diu Ruth i no s’està de punyetes quan protesto perquè això pesa massa, o perquè avui estic cansada o perquè als vespres passo gana!! Ella és persistent i no es deixa manipular, però com que jo també sóc tossuda -com a bon ase català, jaja!- i a més tinc aquesta capacitat de compromís i organització rigoroses – adquirides involuntàriament als meus anys de primària a l’Opus Dei - totes dues plegades fem un fantàstic equip; i els resultats comencen a aflorar a la superfície a través de ratlletes i bonyets que no havia vist mai abans al meu cos.
La Pilar em va veure que me la mirava, a ella i a la llauna de pinya, i me’n va oferir una rodanxa. La vaig acceptar encantada, jo també estava morta de gana i la Ruth no protesta si menjo pinya ...
Posts
No comments:
Post a Comment