La fibra “sensible” de House ...

Ostres!! I tots que ens pensàvem que House era impenetrable, va l’home i se’ns emociona quan un “fetus”, en una espectacular imatge traient un minúscul bracet de la panxa de la mare, li intenta agafar la mà ... Tot i que al llarg de tot el capítol s’entossudeix a voler-lo anomenar així (fetus), a partir d’aquest moment, i malgrat ell mateix, el comença a tractar com a bebè. Això no treu que al final de l’episodi no expliciti clarament que no es mereix les gràcies, donat que si no hagués estat per la insistència de Cuddy, que insisteix a esgotar més enllà de les possibilitats viables – i que aquesta vegada es deixa guiar més pel reconeixement d’ella mateixa en la persona de la fotògrafa i pel seu instint maternal, que no pas pel rigor professional –; ell hauria mort al bebè. Un altre exemple de la sinceritat flagrant que tan m’agrada d’aquest home: Honestedat més enllà del protocol i la diplomàcia.

Però no és la primera vegada que House demostra que té sentiments. Malgrat la seva màscara de duresa i arrogància, es deixa intuir de tant en tant una humanitat continguda. De què deu tenir por House? Personalment, i com suposo molts de vosaltres, he caigut a aquesta sèrie en la tercera temporada, pel que no conec molt bé la seva història (i no és perquè no faci mesos que intento descarregar les temporades anteriors de l’Ares!! – però és que no baixen!!). Entenc de totes maneres que com la majoria dels mortals, House té por que li facin mal, i sobretot que qui li faci mal siguin aquelles persones a les que, des de la seva indiferència i sovint menyspreu manifest, estima potser més del que ell mateix voldria (la Cuddy, per exemple?).

És interessant, més enllà de que House se’ns descobreix una mica més humà, el debat ètic que genera entorn del tema de l’avortament – fetus /bebé? Primer la mare o primer el fill? ... Vàreu pensar què hauríeu fet vosaltres? Jo si, però és un pensament que, aquesta vegada, em guardaré per mi.

El capítol de dimarts passat, segons una petita documentació que he fet, va generar una audiència de 20,35 milions d’espectadors el dia que es va emetre a USA – clar que ells són molts!, però també som molts els que estem enganxats aquí. Ah!! Per cert!! pels que no ho heu descobert – a mi m’ho han hagut de dir també – després del capítol de Corso, que diguem-ho clar, no agrada! – fan un altre capítol de la segona temporada de House. Deu-n’hi-do aquests del cuatro, en farien de totes per mantenir la audiència. Sort que encara ens queda el video!!

Tornant al nostre tema. Fa uns dies que poc a poc se’ns destapa una altra història ben interessant dins la sèrie. Què està passant entre la Camerón i en Chase? Un manifestació de la por humana a ser ferits o a estar sols de la que fa tan temps ja parlava Eric Fromm a "Por a la Llibertat"? Pot el sexe descompromès no revertir en una relació amorosa més profunda? Podem fluir senzillament com suggereixen Mihaly Csikszentmihalyi al seu "Flow" i Eckhart Tolle al "Power of Now"; o tendim inexorablement a buscar amarradors? A qui volem enganyar? És potser una evidència més de la cultura de les “pocket relationships” de les que parla Zygmunt Bauman al seu Liquid Love; de les relacions de conveniència en l’era dels Peter Pans?

De moment us deixo amb aquests interrogants i amb la història de la foto que il.lustra aquest post, i hi tornaré la propera setmana més a fons.

Bon cap de setmana a tot@s!