House Corner: "Deberíamos consultar a San Tomás de Aquino!"

Un capítol més de House i el descobriment de que Corso, s’ha canviat de dia i nosaltres recuperem les tres hores!! de House senceres.

Ja ho deia jo que el Canto del loco, per molt guaperes que sigui (l’Ari diu que li mola perquè és rotllo matxito iberico!), no duraria massa!!

Així que la Lupe, la malalta del dia, perd la capacitat de decidir o del “libre albedrío”, que no tinc ni idea com traduir, i a en House només se li acut que haurien de consultar a San Tomás de Aquino per saber què li passa ...

Jo ho he fet! He buscat a aquest sant a internet i m’he llegit una mica la seva filosofia. La veritat és que no n’he tret massa l’entrellat ni tampoc la relació que House volia establir, més enllà potser de que Sant Tomás va incidir de nou en un ja vell pensament medieval: la relació entre la teologia i la filosofia, la fe i la raó (dualitats). És a dir, discernir entre quin és el coneixement sobrenatural de l’home al que es pot arribar a través de la revelació de Déu, i quin és el coneixement intrínsec natural, al que s’arriba des de l’intel.lecte i els sentits. Suposo que en aquest darrer tipus de coneixement és al que es referia House, si és que es referia a alguna cosa en concret i no pretenia només despistar-nos, que també pot ser. I com ell mateix diu: “qué es la vida si no puedes decidir estupideces?” – segur que a Sant Tomàs l’hauria fascinat aquesta pregunta!

Sembla que el focus d’atenció comença a moure’s, com ja teníem previst, de la Chase i en Camerón, que ja hi entraré més endavant; al fantàstic triangle Wilson-Cuddy-House.

House continua passant per sobre de tot i de tothom per arribar a la informació que vol, i no té cap mena de pietat de la darrera ex d’en Wilson, senzillament la utilitza per a descobrir perquè en Wilson aconsegueix cites amb la Cuddy i ell no. Vol desenterrar el seu secret.

A banda que li refreguen a la cara com de fantàstic és en Wilson al llit i com “nadie se esfuerza como él para dar placer a una mujer” (mira! Jo no ho hauria dit mai!!, jaja!), ens informen que és un adulador i un perfecte cavaller. Un home d’intencions nobles que realment sent afecte per les dones amb les que surt, i que té la noble intenció d’esdevenir-ne un amic. Amb una efecte fulminant: “era verdad que quería ser mi amigo, por eso me lo follé” – com manifesta la seva ex.

Aquí podríem entrar a discutir com hi ha tipus de dones (i suposo que homes també) que busquen afecte en el sexe i altres que busquen sexe en l’afecte, i com no és el mateix. Si haguéssiu de triar amb quina opció us quedaríeu? ... El que està clar és que House no cau en cap categoria i probablement només busca sexe en el sexe i afecte en la des-afectació ...

La Cuddy, que ja el veu a venir, el tracta de nen malcriat quan li diu que “has visto que alguien ha cogido un juguete en la guarderia y tu también quieres uno”, i jo penso que tot i que se sent afalagada pel seu interès notori i un pèl sobtat; no se l’acaba de prendre seriosament i aprofita per tornar-li, poc a poc, amb una subtil pseudo-tortura femenina, les males estones que ell li fa passar cada dos per tres.

Entre anàlisi i anàlisi en Chase recorda a la Cameron que, ell, encara està disponible, el que ella aprofita per manifestar orgullosament, un cop més, la seva manca d’interès. De nou, com deia, aquest noi cada dia m’agrada més, fins i tot, tot i que jo els prefereixo "morenos", poc a poc el vaig trobant més atractiu, jaja! Sinó mireu la foto que us poso avui! (nenes??). Ell no perd els papers, no s’ho agafa com a res personal i sap estar-se al seu lloc responent que “un recordatorio cartés los martes ni siquiera es acoso laboral” – bona resposta!! Jo dic que si segueix així, ella caurà! – què us hi jugueu??

Un capítol amb mort del pacient, amb una mort estúpida i innecessària causada per un error humà on la culpa, segons House, és irrellevant. Un petit recordatori de la fragilitat de la vida i de com, una cosa tan petita com una bactèria, en aquest cas, Staphilococcus aureus, conjugat amb una circumstància fora del nostre abast – un error mèdic – ens pot portat a una mort inútil i anticipada ....


En Foreman està desfet i busca consol als braços de la seva mare que ni tan sols el reconeix moltes vegades. La desgràcia aliena ens apropa a la nostra, igual que d’altres vegades la pròpia ens fa buscar consol en l’aliena.

Per tot plegat, un cop més, jo dic Carpe diem quam minimum credula postero...