Buenas noticias: su única familia está arriba muriéndose!

Avui tenim una nova maratònica sessió de House, i és que aquests del CUATRO no tenen pietat!! Hem d’anar a dormir cada dimarts a la 1 de la matinada?? Perquè ... a qui li queda un gravador de VHS a casa? – a mi si clar, però bé, era una pregunta retòrica de fet.

El cas és que House és bo i una el vol veure en directe. Tot i que en un principi jo era de les que defensava fervorosament Anatomia de Grey – encara la miro, però amb menys entusiasme – ara em cal rectificar, i ja que puc, ho faig públicament.

Com que la creativitat té un límit, us enganxo aquí el que li vaig escriure fa uns dies a un amic en un email, quan després d’haver-lo increpat fa uns mesos per mirar una sèrie amb un personatge tan destroyer i proclamar que li agradava, em vaig sentir en la obligació moral de rectificar. L’amic en qüestió, posats a dir, és un dels que – per cert – no té foto a aquest blog...(es vol mantenir en la l’anonimat?, és tímid o no em llegeix ??) hahaha!!

Sigui com sigui, reflecteix el perquè ara sóc una apassionada d’aquesta sèrie i estic disposada a manllevar hores de són a les meves nits per recrear-me en el sarcasme i deixar-me emportar per la ironia més abrupta. Malgrat la meva passió, però – i digueu-li fruït de l'experiència si voleu – no se m’escapen tampoc les seves debilitats ...

“ T’he de donar la raó, ni que sigui tard ... Suposo que la meva primera impressió de House va ser instintivament reactiva; l'home d'entrada xoca, trenca esquemes i va molt més enllà de la puritana convencionalitat en la que estem acostumats a surar plàcidament, i s'atreveix a contradir al món amb una arrogància que de fet, té un rerafons de realitat tant bèstia que ens incomoda. Li vaig donar una segona oportunitat i he arribat a apreciar profusament el seu cinisme i gran despreci per les normes i les regles socials. És valent en molts aspectes; d'altra banda, com a home - i sense que ho interpretis fora de context - és covard com l'extensa majoria. No fa massa capítols ho va demostrar deixant "marxar de la seva vida a la dona de la seva vida", com ho va expressar molt certament el seu amic - del que no recordo el nom - per por a defraudar i defraudar-se a si mateix. Aquest cop el repte el va superar suposo i això demostra que, d'alguna manera, també és humà i vulnerable. De totes formes, aquesta covardia va arribar acompanyada d'una bona dosi d’honestedat i de rendició a les seves pròpies limitacions, cosa que li vaig agrair. A nivell personal, el que em fa pensar que, malgrat tot, no canviem massa, representa el típic home atractiu, intel·ligent, difícil, controvertit i inabastable del que m'enamoraria perdudament si fos real i el tingués a prop ... “

Com jo mateixa, moltes pensem que House és sexi, però per què? Què pot tenir de sexi una persona arrogant i pretensiosa com ell? Si en voleu treure l’entrellat, aquí us enganxo el link a una entrevista que una periodista del CUATRO li va fer a Hugh Laurie, la persona real que encarna al personatge de House, responent a aquesta pregunta.