Estadístiques de St. Jordi

Dos dies després de la nostra diada em poso a fer balanç de roses i llibres.

Comencen per les roses:

Des de les 9 del matí fins quasi mitjanit, em varen arribar en total 19 roses. Si, si!! Ara suposo que direu: carai noia!!! Però, no és todo oro lo que reluce, i d’aquí aquest post. De vegades s’ha de mirar més enllà de les primeres impressions. Que ara em ve al cap una cosa que sempre ens deia en Toni Bardera, el meu profe de comunicació: “només hi ha una oportunitat de causar una primera bona impressió”. No ve exactament al cas però es relaciona, no?

Tornem doncs a les estadístiques.

D’aquestes 19 roses, el 78,9% (és a dir, 15) varen ser roses virtuals que, si bé precioses totes elles, varen arribar a través del ciberspai fresques i formoses, algunes encara amb gotes de rosada; la resta, el 21,1% (o sigui, 5) varen ser roses reals, de pètals i tija.

Del 78,9% virtuals, curiosament el 60% (9) me les varen enviar noies, només un 40% (6), provenien de nois. Les emissores d’aquest 60% varen ser només dues, l’Imma i l’Ari amb 8 i 1 roses respectivament. L’imma més aviat va enviar un catàleg de l’Interflora; diferents colors, mides, vaja, per triar i remenar, jaja!! Cal dir que de les 8 de l’Imma, 2 eren capullos – sense comentaris!

Del 21,1% virtual restant (6), 3 me les va enviar en Vicente, un company de sortides en bici (Amics de la bici), una l’altra en Josep Ma, també company de bici (btt Girona) i la darrera el meu cosinet en Lluís. La que fa 6, no m’he descomptat, més que virtual era “imaginable”, doncs va arribar a través d’un sms acompanyada d’un petó i la va enviar en Blai. Gràcies a tots nois!

Si bé la de l’Ari va ser la més matinera, la d’en Josep Ma va ser la darrera en arribar, no per això menys benvinguda.

I ara anem al 21,1% de roses reals!! 3 de 4 venien plantades en un test i formaven part d’un preciós roser de rosa “forever” (això deia l’etiqueta) i me les va regalar en Sergi – sort que una té bons amics que pensen en tot!! I veuen venir que si no s’ho curren, una s’haurà de comprar el ram tota sola. Gràcies Senugi!! – l’altra ¼, és a dir 1, me la va regalar el “nòviu” de ma mare, que és encantador i considerat. Ho sigui, que de vegades, sort en tenim també que les mares tinguin nòviu quan una no en té.

Quan a llibres anirem ràpid: ni un. Vaig considerar la possibilitat de comprar-ne algun jo mateixa però és una cosa que faig tan sovint que em va semblar un acte diferent senzillament aquell dia, no comprar-ne cap.

Després de les estadístiques les conclusions:

Primer la fàcil: els homes ja no són el que eren!! Jajajajaaja!!! – ja us he dit que era la fàcil.

Clar que si vull ser rigorosa, en un annex, em caldria dir que potser no és una conseqüència només que prové d’ells sinó que tal volta troben que no me les mereixo. Quan vaig baixar a la Rambla no vaig parar de veure noies passejant amb rams de roses amunt i avall – enveja cotxina!! - potser m’hauria d’haver fet enviar jo soleta un ram a casa i treure’l a passejar, no?? – jaja!! Ho tindré en ment pel proper any!

Segona: la societat virtual no para de créixer i cada cop releguem més les nostres relacions a relacions virtuals, que no només són més fàcils sinó que no generen cap mena de compromís i com deia Zygmunt Bauman en el seu “Liquid Love”, sempre permeten apretar la tecla “suprimir” i fer-la desaparèixer.

Tercera: Malgrat tot, la tradició perdura. Girona estava espectacular, plena de banderes catalanes, de llibres, de flors i de gent que s’havia vestit de Diumenge– continuem essent una ciutat provinciana amb un cert aire d’snobisme.

En qualsevol cas, estadístiques a part: gràcies a tots i totes per recordar-vos-en de mi en aquesta diada. Amb flors o sense, jo us estimo igual.

Muah!!