Per St. Jordi, Stay Single!

Demà és St. Jordi – el dia dels e-na-mo-rats -, i em comencen a sorgir reflexions al respecte que si bé d'entrada potser us semblen inconexes, si seguiu amb mi, espero al final d'aquest post arribar a lligar en una línia de pensament ....

Kishnamurti té un llibre meravellós, que es diu The Book of Life. En ell cada pàgina porta la data d’un dia de l’any amb una reflexió de màxim una pàgina per dia; de manera que en total té 365 reflexions. A la pàgina del dia 21 de març Kishnamurti comença dient: There is not such thing as living alone. Així de cap i volta un es sorprèn poc si té en ment pensaments budistes de l’estil tot està interrelacionat i tots formem part d’una mateixa cosa, etc. ... El que si sorprèn és que al final del paràgraf acaba així:


“No existeix tal cosa com viure sol, doncs tot el que està viu està relacionat; però viure sense una relació directa demana molta intel·ligència, un canvi ràpid en el coneixement de l’auto-descobriment. Una existència “sola”, sense aquest fluir de consciència, reforça les tendències dominants, causant desequilibri i distorsió. És aleshores que un ha d’esdevenir conscient del conjunt d’hàbits peculiars de pensaments i maneres de sentir que arriben amb l’edat, i un cop entesos, deixar-los marxar. Les riqueses interiors porten pau i felicitat.”


Si un segueix llegint ineludiblement arriba a la pàgina del 23 d’abril, on Kishnamurti continua:

“En molts de nosaltres hi ha molt poca passió. Podem ser libidinosos, podem desitjar intensament alguna cosa, podem voler escapar d’alguna altra, i tot això ens dóna certa intensitat. Però, a menys que despertem i sentim el nostre propi camí cap a aquesta flama de passió sense causa alguna, no serem mai capaços d’entendre el que anomenem afligiment. Per entendre alguna cosa cal tenir passió, la intensitat de l’atenció completa. On hi ha passió per alguna cosa, que produeix contradicció, conflicte, la flama de la passió pura no pot existir; i aquesta flama de la passió pura ha d’existir perquè pugui acabar la tristesa i dissipar-se completament.”

(traduccions lliures de l’original en anglès que trobareu entrant la data dels diferents dies al link del llibre que he posat)

Res no és casual, ja sabeu que ho dic sempre.

Aquest cap de setmana m’ha vingut a veure un amic italià, en Glauco. Ell és la persona que em va regalar el Book of Life quan ens vàrem acomiadar després d’haver-nos conegut i viatjat un parell de setmanes junts per l’Índia. Un gran regal em cal dir, és un llibre preciós!

Així que jo em dedico a fer de guia turística per Girona i em poso una samarreta que m’agrada molt perquè sempre arranca somriures en la gent que hi para atenció: "Stay Single", diu.

Entre puja i baixa la muralla, cafè, call jueu, tapeta, i rambla pa-qui-rambla-pa-llá, amb una magnífica festa de timbalers sota el Tarlà inclosa i una visita a l’exposició de Tintín a la Fontana d’Or; és inevitable que sorgeixin les típiques converses de la generació dels ja passsssats dels 30 que no tenim parella i que fem uns bons riures perquè tots dos, si més no ara mateix, pensem igual: Flow, flow, flow ...

Em sembla que Khrisnamurti estaria d’acord amb la meva samarreta, encara que només ens basem ens els dos texts que us he citat, el qual tots els de ciències diran que és estadísticament no-significatiu – però és igual!. Pensava fer-vos-en un resum i una reflexió però en una segona pensada, us deixo perquè us ho curreu solets. És la meva lectura-regal de la Diada.

Així que només un breu: Potser si tots plegats ens obsessionéssim menys per consolidar i controlar situacions, persones i relacions i ens deixéssim portar més pels moments, viure’ls i després deixar-los marxar com han arribat, hi hauria encara moltes més flors per St. Jordi i molts menys cors trencats passades les febres de la primavera.

I si malgrat tot no us acaben de convèncer els arguments que us dono, sobretot les dones, i voleu arguments més sòlids que Krishnamurti, jajaja!, us suggereixo que escolteu la nova cançó de Quijano (La Madalena) - una "Arremetida Feminista", com explica bé a aquest article d'europapress i podeu escoltar en aquest video a You Tube:

“Y hazme caso que no...no no no no no vale la pena llorar como una magda magdalena, por culpa de ese hombre culpable seguro que no va a valer la pena. Todos son iguales, prometen haz de ramos, los rosales, ellos nunca salen pero siempre tienen penas quincenales. No hay ni uno sólo ni uno sólo sólo que no falle, si no es por una cosa es por otra pero siempre falla algún detalle, si no es por una cosa es por otra pero siempre falla algún detalle”

Ho sento, no he pogut evitar la broma fàcil!! jajaja!!

Feliç St. Jordi a tot@s!!