Teleworking des de l'Starbucks

Aquest matí m’he llevat molt aviat, a les 6. Havia quedat amb en Pere a les 9 a l’Starbucks de Rambla Catalunya amb Diputació per treballar una estona en l’Informe de Sostenibilitat de les Comarques Gironines – a never ending story!! – i em volia rentar el cabell. És el que té tenir el cabell llarg, dóna feina. Clar que ma mare sempre ho ha dit: per pressumir s'ha de patir ;O), i segur que ho sap bé perquè és perruquera i et fa unes estirades als cabells que jo encara crido, altres també deuen cridar com jo, així que deu ser per això que ho sap ...

En fi ... ja m'estiic dispersant del tema ...

Malgrat el cansament i la manca d’hàbit -ara feia molts dies que treballava a casa i no tenia l’obligació d’anar a dormir o llevar-me a una hora concreta- l’olor de cafè torrat que m’ha penetrat els narius només entrar a l’establiment m’ha fet sentir millor i he deixat de badallar – cosa que he fet ininterrompudament i amb certa vergonya, al tren mentre discutia sobre les mancances de les infraestructures ferroviàries i tecnològiques amb la persona que tenia asseguda al costat, el tinc vist, és un habitual del tren de les 7’24, però en desconec el nom –

Vaig conèixer Starbucks fa moltíssims anys a Vancouver, on vaig estar uns mesos homestaying i aprenent anglès. Magnífica ciutat per cert!!, i des de bon principi em va fascinar.

Després de tant de temps, encara em sorprèn que no hi hagi més establiments d’aquest estil a les nostres ciutats.

Starbucks és indecentment car – un cappuchino costa 3,8€ crec- però malgrat això – i tot i que no està permès fumar – el que tiraria per terra les excuses de mal pagador dels establiments convencionals que s’amaguen sota la pretesa excusa que penjar el cartellet de “no es permet fumar” a la porta espanta als clients – Starbucks està sempre ple de gent.

Jo entenc que el preu que pagues no és només pel cafè que et prens o l’entrepà de tonyina amb enciam i tomàquet, sinó que part és implementable als serveis dels que gaudeixes: un espai net, diàfan i acollidor, magnífiques butaques on llegir o fer-la petar còmodament, o taules tipus biblioteca, amb llumets de color blau estrident i endolls per connectar els portàtils (igual que la que estic asseguda ara mentre us escric). Jazzie tons de fons i fins i tot accés a una wifi de pagament si és que et cal. A mi no em cal, l'empresa que em paga la nòmina és molt considerada i em costeja el mòdem usb de vodafone, aquell que a l'anunci et penges al coll i t'emportes a pertot arreu. Que per cert, quan me'l varen donar vaig estar una estona buscant el cordill aquest i no el vaig trobar enlloc, jaja.

En fi, tornant a l'Starbucks, que t’hi pots passar hores i hores i és més distret que estar a casa o al despatx .... i si molts fessin com jo, Starbucks es forraria i les empreses estalviarien moltes despeses en infraestructures, no els caldria tenir tants llocs de treball i potser fins i tot et podrien subvencionar els 3,8€ del cappuchino!!

Una visió diferent:

Algunes campanyes detractores aleguen que s'ha de boicotejar Starbucks perquè té per política carregar-se els negocis locals a través de la seva agressiva estratègia d’obrir molts locals propers fins que acaben amb la competència, i després tancar-ne la meitat.

Jo hi discrepo, si els negocis locals volen competir amb Starbuck que donin un servei i una qualitat de producte similar, i si no ho fan, que no es queixin que alguns preferim passar el matí en un ambient relaxat, bona música i magnífics cappuchinos, enlloc de dins un bareto cutre amb olor a tapes i fum resclossit patint perquè se’ns acaba la bateria o el que està assegut al costat ens clava el colze a les costelles perquè no hi ha prou espai vital.