Jo vull poder pujar la bici a l'autobús!!
Resulta que jo visc dalt d’una muntanya, però això la majoria ja ho sabeu ...
Aquí s’hi viu molt bé, el bosquet a un costat, piscina i vistes dels Pirineus a l’altra i molta pau, a banda dels veïns del 1r 1r, clar, que no paren d’escridassar-se un a l’altre sense treva. Què ho deu fer que hi hagi gent que es conformi a viure en conflicte constant?? (allò de que más vale loco conocido que sabio por conocer, potser?) De fet jo només els sento si surten al balcó, però la Susanna, que viu a sobre, i la Cristina, que viu a sota, em sembla que en tenen major dosi que jo, i d’aquí la meva principal font d’informació.
En fi, que ja m’embolico. Deia que jo visc dalt d’una muntanya ...
Ara que ha arribat el bon temps i a mi m’ha agafat la febre de la bicicleta (em caldria dir aquí que si ho analitzo, tot plegat no és més que un efecte col·lateral més del “fins a la sopa” Canvi Climàtic. A mi el que em va és l’snowboard, però com que aquest any ha estat summament nefast i la veritat, no venia de gust pujar a fer slalom amb la gent en una pista de debutants arrebossada lleugerament de neu artificial, vaig començar a buscar l’alternativa o plan B. Com que la Neus va en bici, doncs un dia vaig dir que l’acompanyaria, i sembla que el tema em va agradar prou. El següent pas: entrar a internet i buscar algun col·lectiu proper que fes sortides el cap de setmana. Primer vaig trobar els Amics de la Bici – en Vicente, l’Albert i en Ramon, entre altres – i tot seguit Btt Girona – en Josep Ma (Alma Máter de l’assumpte), l’altre Josep Ma, la Susan, ...- i ja hi vàrem ser pel tros!. Bici nova – la que tenia era de ma mare i com a poc era del 1990!!- i biciada total!!) ....
Torno al que volia dir, ostres, avui no hi ha manera!! ;O)
Això, que ahir, quan vaig parar al super de Montjuïc a comprar fruita, hi havia un autobús a la parada esperant per sortir. Com que el conductor tenia la finestreta oberta, m’hi vaig acostar per parlar amb ell. Volia saber si era possible pujar la bici al bus, de manera que la pogués fer servir per circular per la ciutat, però m’estalviés la macro-pujadeta de tornada a casa.
El senyor, molt educat, això si, em va dir que “no se podía” – “a mi me daba igual pero si nos pilla el revisor con una bicicleta montada en el autobús, se nos cae el pelo a nosotros ... no nos dejan”
I jo em pregunto: ara que venen les municipals i tots s’omplen la boca de paraules “grosses”, entre elles “sostenibiltat”, “mobilitat sostenible”, blablabla ... no seria hora de posar una mica de comú al sentit dels polítics?? Que ja no recorden al "Capità Enciam"?? i els seus petits canvis poderosos, potser???
Jo vull poder pujar la meva bici a l’autobús senyors candidats!!!
I vosaltres, què voleu?? Apa, aprofiteu a fer peticions, que si en surten de bones passaré una llista al nou alcalde quan el tinguem!!, jaja!!
Aquí s’hi viu molt bé, el bosquet a un costat, piscina i vistes dels Pirineus a l’altra i molta pau, a banda dels veïns del 1r 1r, clar, que no paren d’escridassar-se un a l’altre sense treva. Què ho deu fer que hi hagi gent que es conformi a viure en conflicte constant?? (allò de que más vale loco conocido que sabio por conocer, potser?) De fet jo només els sento si surten al balcó, però la Susanna, que viu a sobre, i la Cristina, que viu a sota, em sembla que en tenen major dosi que jo, i d’aquí la meva principal font d’informació.
En fi, que ja m’embolico. Deia que jo visc dalt d’una muntanya ...
Ara que ha arribat el bon temps i a mi m’ha agafat la febre de la bicicleta (em caldria dir aquí que si ho analitzo, tot plegat no és més que un efecte col·lateral més del “fins a la sopa” Canvi Climàtic. A mi el que em va és l’snowboard, però com que aquest any ha estat summament nefast i la veritat, no venia de gust pujar a fer slalom amb la gent en una pista de debutants arrebossada lleugerament de neu artificial, vaig començar a buscar l’alternativa o plan B. Com que la Neus va en bici, doncs un dia vaig dir que l’acompanyaria, i sembla que el tema em va agradar prou. El següent pas: entrar a internet i buscar algun col·lectiu proper que fes sortides el cap de setmana. Primer vaig trobar els Amics de la Bici – en Vicente, l’Albert i en Ramon, entre altres – i tot seguit Btt Girona – en Josep Ma (Alma Máter de l’assumpte), l’altre Josep Ma, la Susan, ...- i ja hi vàrem ser pel tros!. Bici nova – la que tenia era de ma mare i com a poc era del 1990!!- i biciada total!!) ....
Torno al que volia dir, ostres, avui no hi ha manera!! ;O)
Això, que ahir, quan vaig parar al super de Montjuïc a comprar fruita, hi havia un autobús a la parada esperant per sortir. Com que el conductor tenia la finestreta oberta, m’hi vaig acostar per parlar amb ell. Volia saber si era possible pujar la bici al bus, de manera que la pogués fer servir per circular per la ciutat, però m’estalviés la macro-pujadeta de tornada a casa.
El senyor, molt educat, això si, em va dir que “no se podía” – “a mi me daba igual pero si nos pilla el revisor con una bicicleta montada en el autobús, se nos cae el pelo a nosotros ... no nos dejan”
I jo em pregunto: ara que venen les municipals i tots s’omplen la boca de paraules “grosses”, entre elles “sostenibiltat”, “mobilitat sostenible”, blablabla ... no seria hora de posar una mica de comú al sentit dels polítics?? Que ja no recorden al "Capità Enciam"?? i els seus petits canvis poderosos, potser???
Jo vull poder pujar la meva bici a l’autobús senyors candidats!!!
I vosaltres, què voleu?? Apa, aprofiteu a fer peticions, que si en surten de bones passaré una llista al nou alcalde quan el tinguem!!, jaja!!
5 comments:
A mi em sembla que l'autobús és per portar persones, no bicicletes!
Mun, ja he vist que has il·lustrat el teu article amb una foto meva, be no importa, de fet hi son al "gugel" a domini public. Pero estaria be almenys citar l'autor, i ho dic en general i no per les meves nomes. Iara unes reflexions al text que es que volia fer:
1.- Esta be que reclamis poder pujar la bici al bus, des d'amics de la bici portem molt de temps lluitant per aixo.
2.- Jo t'animaria a fer la pujadeta fins casa teva amb la bici, imagina el que t'estalvies en gimnàs. No t'imagines el que dona de si el "molinillo" de les bicis, o sigui plat petit i pinyo gros.
Tambe volia comentar el comentari "anonymous". Es cert que el busos son per les persones, pero les bicicletes van acompanyades de persones,i estem rebutjant a una serie de persones pel seu equipatge, diguem-ne. El que falta es voluntat per fer-ho, pero maneres de conviure hi ha moltes, porta-bicis especials per bus, remolcs, treient un parell de seients es guanya un espai multifuncional, perque m'imagino que estem parlant de busos urbans i no de linea regular, que aixo es un altre historia. I per acabar dir-vos que a Europa les bicis pugen al bus.
Gràcies pels teus comentaris Vicente. La majoria de les fotos que poso als meus posts són agafades d'internet, on no surt cap autor, o meves directament. Quan puges una foto a un post no dóna opció a posar peu de pàgina, pel que és una mica complicat; malgrat això ho tindré en compte. Una abraçada!
Jo visc a matadepera i avui me trobat que jo visc a les urbanitzacions i he baixat al poble que hi han uns 10 min amb bici i es tot baixada pero al puja no em trobaba gaire bé i com que de pujada son 30 minuts perquw fa força pujada he estat esperant l'autobús durant 30 minuts i el conductor m'ha dit que estava boja vulguent pujar a l'autobus amb bici es una vergonya
buenu
adew
Post a Comment